En la seu del Parlament hi ha una xarxa sense fils, blindada, evidentment, anomenada munarnet. Dissortadament, les xarxes amb fils –tentacles, fins i tot– mereixen qualsevol qualificatiu menys net. És per això que al matí les notícies venien de fora de l’hemicicle i qui les escoltava per la ràdio sentia l’obligació d’escampar-les amb rapidesa. "El fiscal ha dit" o "el jutge proposa" eren frases amb més informació qualitativa que les rondalles dels diferents portaveus parlamentaris dels grups que donen suport al Govern més el solitari formenterenc.
Si aquest, Mayans, demanava un recinte firal per a la seva illa o si el portaveu reserva uemita, Melià, marcava diferències amb els socialistes a força de reincidir amb la poètica d’"els doblers se’n van mar enllà" (a les Caiman, tal vegada?), tenien la importància limitada perquè el pot de Cola Cao, que només es torbà 17 minuts en aparèixer i de la boca de la republicana Marí, era el símbol del que, en paraules del portaveu del Bloc, succeïa en "un dia trist pel nostre Parlament".
El mal finançament i la crisi eren unanimitats entre els socis de govern. La resta, cadascú tirà cap al seu redol. Els d’illes menors, centrant la intervenció en inversions domèstiques, i els d’UM i el Bloc en domèstics autobombos referits a les conselleries que dirigeixen i petites crítiques a les mancances de les dels socis. Al final, coincidència entre els socis per generar, en paraules de la diputada Suárez, d’ExC, "confiança, coherència i compromís".
El president... presideix. Començà la rèplica amb una declaració institucional contra la corrupció i aprofità per corregir el seu portaveu, Diéguez, que casualment oblidà Son Oms en el seu llistat de "grups desarticulats" de corrupció. Més enllà del que molts esperaven d’ell, féu públic que acabava de demanar la dimissió de Vicens als dirigents d’UM. Cares sorpreses, especialment en el PP, que veren com se’ls esflorava la munició que guardaven en la recambra per disparar en el seu torn.
Només els faltava sentir que Antich no està content amb el Govern Zapatero. Conhorta saber que el portaveu reserva d’UM farà pinya amb el Govern en la neteja de corruptes. Ahir tancàrem la sessió sense saber si aquesta neteja té caràcter retroactiu ni quan comença. Per si hi hagués dubte, el festival –en paraules de Barceló– tengué un nou capítol amb l’aparició de l’imputat Vicens, reunit en el despatx de Munar amb les forces uemites. Resultat: no dimiteix perquè a la carretera de Valldemossa fa molt fred.
Sabérem que Antich no vol governar amb el suport d’un element seriosament contaminat. Sabem, també, que Estaràs no creu que la contaminació provoqui un canvi climàtic en el seu grup. Petites diferències... Però ella vengué a aixecar l’ànim i despertà la bèstia.
Convençuda que alçar la veu atorga la raó, es comportà com una metralladora de retrets sense memòria. En paraules seves: "Pels seus fets els coneixereu". I els hem conegut: noltros, els jutges i els fiscals. No deu tenir massa importància perquè el PP només té un problema de persones molt concretes... Criticà la manca de coordinació de l’actual Govern mentre defensa que Ordinas i Puig no coordinassin ni els seus departaments. Sentint-la, Balears està molt pitjor que la resta del món i això li ofereix, deu creure, l’única possibilitat de sobreviure en política.
Declarà que aquest Govern no ofereix confiança perquè, entre altres coses, tudà dos milions en aturar uns mesos Son Espases. La confiança de la ciutadania amb aquells que tudaren milions en el metro, en el Palma Arena o en la maqueta de l’Òpera deu ser de veure. Això sí, la veu monocord d’Antich prengué fua per contestar-li. Retrobàrem en Xisco que parlà amb la puteria pagesa però durà poc. Tornà el president que no aixeca la veu i parla d’I+D+I i de pactes que pretén tranquil·litzar la ciutadania; si abans no la dorm, és clar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.