Margalida Socies

Dones sense fronteres

Margalida Socies23/10/08 0:00

"Sense fronteres". Que no tenen aturall. Un temps volia dir, això, no tenir límits físics ni mentals, ser valents i plens de coratge. Una dona sense fronteres, durant la nit d’Art i copes poblera fou la definició poètica de l’exercici de la llibertat, dita pel pobler-poeta-barer Antoni Gost Curro, encara que es referia a la passió femenina "sense fronteres". La nit d’Art i copes va ser un encontre de persones divertides, animades, que gaudiren de l’art entorn de la plaça. Una energia fresca flueix de bar en bar, de la mà de les propostes artístiques. Inici del passeig al Museu de Can Planes, amb obra de Martín Garrido.

Amb els caparrots d’estiu, comitiva oficial i altres que s’hi ajunten. Passacarrers inclòs, cap a la Plaça, a la Penya, Formigonart, de Felip Caldés i Svetla Georgieva,Bernadí Cerdà, Xavier i M.À. Bennàssar; a Casa Miss amb Tudanca, i fins i tot striptease a mitjanit al Pulpo loco... o Sa Taverneta, Rostres de cinema estil Warhol, de Paco Films. No em deix la part artístico-culinària Variat 2 de Cas Cotxer, ni la música del Vaumar amb Wonderbrass. Art, copes i tasts per acompanyar.

Entre i entre "que pinti qui vulgui", amb la plaça Major, entelada en la nit humida, que donà als més joves l’oportunitat dels grafits del tot reivindicatius, tan contradictoris com lliures, "volem pista d’skate" o "països catalans lliures". No m’oblid del Plaça, amb perfomance poètico-pictòrica, Antoni Curro, pintura per regalar a trossets, Souvenir, de Tòfol Sastre i Tano Pomar, regat de cava fresquíssim. Antoni Curro, enmig de rialles, recità versos tristíssims:

"M’has hipotecat
totes les substàncies
del meu t’estim"

La bellesa quilogràmica la hi posà la dansa oriental, amb olor d’encens i i joies-quadres d’en-giny de Ferran Pizà, inspirats en el Kamasutra, regats de Mistela, figues seques i dàtils. Invents orgàsmics del promotor de la nit, Ferran, a Can Nadal. Visca l’erotisme dels quilos a ritme de vels i ball del ventre. L’art en temps de crisi és més lliure i espontani que mai. Essent local i potser provincià, ens fa feliços.