Possiblement molta gent l’hagi trobat avorrit –n’hi ha de divertits?-, ple de bones paraules i intencions –n’hi ha amb de males?– i sense gairesconcrecions. I en part tendran raó, qui així ho pensi. Tanmateix el discurs que llegí ahir Francesc Antich al Parlament, obrint el debat de Política General, és el més sòlid que ha pronunciat mai a la Cambra. Com pot ser sòlid i alhora patir excés de bones paraules sense gaires concrecions? Doncs d’una forma que en el llenguatge antiquià és totalment revolucionària: fent un discurs d’acord amb la realitat social que l’envolta. És la primera vegada que Antich no es presenta a la Cambra fent volar coloms, a l’hora dels debats d’aquesta mena. I era, el d’ahir, el sisè que protagonitza.
El canvi és tan substancial que es palesa la seva magnitud amb una senzilla operació de recordança. No històrica –com a vegades fa servidor–, sinó que merament hem d’anar a uns pocs mesos enrere per copsar-la. A la primavera passada, just passades les eleccions, la crisi no existia, estàvem en una mera "desacceleració" que seria molt breu i de la qual en sortiríem amb més força.
El juny passat, tot just iniciat l’estiu, la situació econòmica, al parer del president, era "preocupant" per a molta gent però, deia, el que importa no és com se la qualifica –"crisi o desacceleració"–, sinó combatre-la. Ahir cità la paraula crisi en devuit ocasions durant el seu discurs, el qual va ser pràcticament dedicat en la seva integritat a la crisi, sigui directament o indirectament perquè –com ara se diu– la perillosa situació econòmica fou transversal a tot el discurs.
A reserva del que passi i es digui avui, el discurs d’ahir va ser per això sòlid. Perquè Antich no defugí la vertadera situació que l’envolta i, a més, i això també és molta novetat, no féu promeses que no pot complir, sinó que amb una gran dosi de racionalitat –ja era hora-, que és d’agrair, reconegué que "les nostres institucions tenen un marge d’actuació limitat per fer front a una tempesta de la qual encara ningú no preveu l’abast ni el final". Es podrà dubtar que les mesures que explicà que ha pres i les que anuncià que prendrà tenguin efectes favorables sobre l’economia.
No pareix que facin cap mal, com a mínim. Però el que ningú no li podrà negar és l’honesta radiografia d’una crisi molt seriosa que, senzillament, ell no pot arreglar i –això no ho digué però s’entengué perfectament- que en molts aspectes no té, dramàticament, solució. Hauria pogut –com era marca de la casa en l’Antich antic- fer volar coloms i intentar infructuosament desviar l’atenció amb d’altres aspectes, com és ara el català i tots els recursos habituals d’aquesta mena que ahir mereixeren un 0,4% del total d’atenció presidencial.
No ho va fer. Va assumir, dedicant-li la totalitat de la seva intervenció, que la crisi és allò per la qual cosa el jutjaran –injustament o no, tant se val– i, conscient d’aquesta realitat, s’hi enfrontà a pit descobert, amb les mancances –moltes– que té per poder guanyar la guerra. Però la primera passa per guanyar-la és ser conscient que s’hi està, en guerra. Ahir ho demostrà. Per això i per primer cop Antich va fer un discurs propi d’un president que està a l’alçada de les circumstàncies: sòlid.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.