Josep Maria Llauradó

El Nobel i altres misteris

Josep Maria Llauradó11/10/08 0:00

Quin espectacle, veure (pels indicis) dijous al matí com s’estenia el pànic a les redaccions televisives quan s’anuncià el nom del Nobel Le Clézio (gairebé se senten els crits: "No en tenim imatges!"). Tampoc no és de segona el debat (que continuarà un parell de mesos) entre els que el veuen "nòmada i cosmopolita" (tremolo: en qualsevol moment en diran que és "ciutadà del món") i els que parlen de l’èxit del lobby (literari, i d’altres pesos) francès.

Fins i tot al France24, a mitjan horabaixa, encara hi passaven per davant els 30 anys de la mort de Jacques Brel. Més reposats, a L’hora del lector (K3/33) parlà la vídua (i encarregada de l’obra pòstuma) de Guillermo Cabrera Infante, recordant-ne els (llargs) temps de depressió en què "no podia ni llegir ni escriure", i el desig de ser recordat: "Com? Com un gran jodedor cubà". Uns segons de zàping amb un dels participants al Gran Germà (tele 5, i 24 hores al canal 18 del D+) em deixaren una frase cabrerainfantiana: "Estam vivint a una ambulància". I uns altres al CQC de la 6, una altra d’Ian Gibson, dient a qui donaria el Nobel: "A Lorca. Si no l’haguessin afusellat, hauria estat el gran Nobel".