TW
0

Quan les autoritats financeres internacionals prenen una mesura tan important com davallar de cop mig punt dels tipus d’interès s’ha d’entendre que es fa per frenar el pànic que s’estén com una bassa d’oli per tots els països amb economia desenvolupada o en vies de desenvolupament. Aquest sentiment de pànic no s’havia experimentat des dels dies posteriors a l’11-S. Aleshores també es va produir una baixada de tipus que tingué efectes positius, ja que, a poc a poc, es frenà la caiguda de les borses. Ara la situació és més complexa, ja que ens trobam davant una crisi estructural que amenaça de convertir-se, si no s’actua amb decisió i coratge, en una situació molt semblant a la del 1929. Aleshores el sistema no tenia mecanismes pràctics per frenar el pànic. Ara sí els té. Per un costat la injecció de capital dins els bancs en crisi i per l’altra aquesta abaixada de tipus que aportin una mica d’alè a amplíssims segments socials que es troben hipotecats. Calia mà de metge i s’està aportant. Ara l’important és que el sistema resisteixi.