Anant pels carrers de Fornalutx no em puc sostreure d’evocar la figura de Desmond Macready Chute (1895-1962), poeta i artista britànic, capellà catòlic des del 1927, en companyia de la filla de l’encara més famós poeta Ezra Pound (Hailey, Idaho, 1885-Venècia, 1972. I és que per les causes que explicarem, Desmond Chute, amic coral de Pound, s’hagué de convertir en el tutor de Mary de Rachewiltz, la nina que el nord-americà havia tingut durant la seva relació sentimental amb Olga Rudge.
Desmond Chute, nascut a Bristol, on son pare dirigia un teatre, fou educat a Downside School i temps després va seguir els seus estudis a l’Slade Art School de Manchester. També fou molt amic d’Stanley Spencer i Eric Gill, a més de ser un dels fundadors de la comunitat artesanal de Ditchling. Publicà poemes a la revista Games, pròpia d’aquella entitat. Va fer el seu noviciat a Fribourg. Tanmateix sembla que el clima suís no li anà bé, per la salut delicada, i hagué de fugir a Rapallo, Gènova, on va conèixer Pound i formà part del Tigullian Circle.
Fou capturat pels alemanys el 1944 i internat al monestir de Bobbio. Va escriure, entre d’altres molts treballs, una comèdia radiofònica per a la BBC titulada Poetes en el Paradís, molt ben celebrada per la crítica. Morí a terra italiana, al seu estimat Rapallo, una cosa que l’assembla a Pound. I hem de dir que també el nord-americà tingué una certa predilecció per la ràdio. Tant és així que com que havia simpatitzat amb el règim feixista esdevingué propagandista radiofònic durant la Segona Guerra Mundial.
Fou detingut per les forces d’ocupació americanes, acusat d’alta traició, i el traslladaren als Estats Units. Allà el processaren i el declararen boig perdut. Recobrà la llibertat després d’una llarga estada en el manicomi. Era l’any 1958. Aleshores va retornar a Itàlia per morir a la ciutat dels canals després de catorze anys. En el camp de presoners de Coltano escrivia el 1949 els seus Cants pisans, on una vegada més demostrava que la seva poesia, culta i cosmopolita, de caràcter enciclopèdic, influïa en autors com Yeats, Joyce i Eliot. Segons els seus crítics, Pound cercà en la unió de cultures i llenguatges l’antídot contra la decadència i la disgregació que la vida moderna imposa a l’home.
Obres com A lume spento (1908), Personae (1909), Provença (1910), Sonets i balades de Guido Cavalcanti (1912), Cathay (1915), Hug Selwyn Mauberley (1920) i d’altres ens fan descobrir una literatura universalista, que rebutja postulats i fronteres. Enemic del puritanisme i del mercantilisme del seu país. Ezra Pound no dubtà a mostrar cara als que presumien de democràcia en llibertat. Evidentment, anava errat, i aquella posició, com la de Knut Hamsun, pseudònim de l’escriptor noruec Knut Pedersen (1859-1952), que com que era simpatitzant del nazisme també fou empresonat. El col·laboracionisme es pagava car.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.