Quan vivia a Nova York, cada setmana venia una dona a fer-me net l’apartament. Era mexicana, de La Puebla, i era una índia sense mestissatge. Parlava un pèssim espanyol que li havien imposat sobre la seva llengua indígena. Com que em sobraven alguns llibres, n’hi vaig anar regalant un parell que tenia repetits, una novel·la de Rulfo, una altra de Fuentes, qualque mètode d’espanyol per a estrangers, i d’altres. Els hi regalava per als seus fills, que començaven a anar a escola. Teníem una bona relació, de vegades, quan ella tornava de vacances de Mèxic, o quan venia qualque familiar seu a NY, em regalava ara un cendrer de ceràmica indígena, de vegades fulles d’aloe, que ella bullia i mesclava fins a aconseguir una beguda agradable i crec que sana. De vegades cuinava per mi qualque plat mexicà, i en general, eren més gustosos que els dels restaurants azteques de NY. Un bon dia, em va dir, de part del seu fill gran, que no importava li regalàs més llibres en espanyol. El que ell volia eren llibres en anglès. De fet, ni ella ni la seva família havien sentit a xerrar mai ni de Rulfo, ni de Fuentes, ni del Quixot. Tot el que volien ella i els seus fills era aprendre anglès, integrar-s’hi. Quan feien servir l’espanyol era per mirar telefems i culebrons de canals llatins. Però el que més els agradava eren els telefems i culebrons en anglès. Després vaig saber que no eren l’únic cas entre els llatins. Al contrari, el noranta per cent dels immigrants llatinoamericans de primera generació de tots els Estats Units opinaven així, i els de segona generació tenien a l’escola i al carrer l’espanyol de tercera o quarta llengua, com la majoria dels nord-americans. I com el noranta-nou per cent dels europeus.
Ve a compte això per la agressiva campanya dels "manifestants" en relació amb els perills que corre la seva llengua a les nacions perifèriques. De què parlen quan parlen de llengua i cultura espanyoles? Mirau, els espanyols que emigren a terres de parla catalana, per exemple, parlen d’origen un pèssim espanyol, no han llegit mai, si saben llegir, ni els seus clàssics ni els seus contemporanis; la seva cultura és la infracultura dels telefems i culebrons de les emissores espanyoles, no llegeixen cap diari, i del cine i l’art que consumeixen en poden donar compte els videoclubs o les improbables idees estètiques del Sr. Rabasco o del Sr. Delgado. Els seus fills, si van a escola i estudien Batxillerat, reben un cert bany literari espanyol, que obliden abans que hagin acabat una lectura obligatòria. Molts d’ells s’hi integren i els seus interessos passen a ser els nostres. Molts d’ells no s’integren gràcies a la mediació política del PP i d’altres partits espanyols (per cert, alguns membres d’UM haurien de ser una mica més cauts a l’hora de creure’s públicament que gaudim d’un nou i creïble PP, si més no quant a la nostra llengua i al caciquisme corrupte).
Doncs, quan parlam de cultura i llengua espanyoles estam parlant d’una entitat si més no metafísica, i en qualsevol cas, en el terreny dels fets i de l’ús real que se’n fa, d’una andròmina en regressió que només s’enquista a casa nostra pel nostre autoodi i covardia.
Escriptor
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Sankarà, no t'hi capfiquis, els espanyolistes recalcitrants tenen el costum de mossegar la ma que els hi ha donat (i els dona) menjar. En Toni M. deu saber que hi ha un poble que es diu Sineu, perque ha sentit parlar que els dimecres hi ha mercat, però no sabria on situar-lo a un mapa. Tant a ell com l'inmigrante no els treguis de la porqueria de Tele 5, que és el màxim que les seves neurones poden processar.
Que buen artículo Sr Hilari ! Espero no equivocarme, pero leyéndolo detenidamente saqué en cuenta varias conclusiones: 1.- El idioma español es tan pero tan malo, que se lo han impuesto hasta a una pobre indígena que vivía en NYC. (ni que decir a la mitad de los habitantes de Mallorca) 2.- Cuando ud. le daba libros de Rulfo, Fuentes etc. etc. ella le pedía libros en inglés (olvidó decir que es la "lengua propia" de NYC) para asi "integrarse". El idioma español solo sirve para mirar culebrones. 3.- El noventa por ciento de los inmigrantes opina asi (no importa de donde sacó esa cifra ... yo le creo ... noventa por ciento) y hablan en inglés. 4.- El español entre los inmigrantes latinoamericanos, en la calle y en la escuela es la tercera o cuarta lengua. Imagino que hablarán por este órden inglés, francés, mandarín y después español. Si señor .. esa es una gran verdad ya que el noventa por ciento de mis amigos inmigrantes latinoamericanos que están en NYC me lo dicen. 5.- En Europa está mejor ... el noventa y nueve por ciento. Igual que en Mallorca. 6.-Los españoles que emigran a tierras de parla catalana (imagino que como ud., ya que si no recuerdo mal nació en Africa) " ... parlen d'origen un pèssim espanyol, no han llegit mai, si saben llegir, ni els seus clàssics ni els seus contemporanis; la seva cultura és la infracultura dels telefems i culebrons de les emissores espanyoles, no llegeixen cap diari, i del cine i l'art que consumeixen en poden donar compte els videoclubs" Disculpe ud. pero esta frase tuve que cortarla y pegarla ya que no tiene desperdicio. Muy bien ... estoy de acuerdo ... esos españoles paletos ! ... ni leer saben .... y no se quieren integrar y siguen con el flamenco y las guitarritas 7.- Los inmigrantes que no se integran es por culpa del PP. Si se logran integrar es a pesar del PP 8.- La lengua española (y perdone que nuevamente corte y pegue ) " ...d'una andròmina en regressió que només s'enquista a casa nostra pel nostre autoodi i covardia." Vaya frase mas buena ! ! ! Pienso igual que Ud. sr Hilari. 9.- Olvidó decir en algún momento del artículo que Mallorca tiene una llengua propia, que el idioma español ha sido impuesto a la fuerza, y que Madrid nos expolia. Espero que nunca un hijo mío , tenga un profesor como Ud. Atte
Toni M., perquè has posat l'exemple de Sineu si es pot saber? més que res perquè soc sinever i m'ha sorprès que precisassis tant. Què en saps tu dels sinevers?
El problema dels espanyols és que sempre han pensat que eren el melic del món i són realment una part del cos situada un poc més avall i més enrere. Però si basta veure com l'ex-president del govern del partit defensor de la cultura espanyola (una grande y libre) despres de el seu darrer mandat cap on a partit i en quin idioma s'exprese (àngles macarronic pero àngles). En quan al tema dels inmigrants que comenta el senyor Toni M no tenc molt clar quina relacio amb inmigrants té peró li explicare dues cosetes, els inmigrants llatinoamericans no volen aprendre la llengua majoritaria ni cap altre segueixen emprant la seva ja que aqui tothom (per imposicio) la coneix, en quan a altres inmigrants no llatinoamericans faci una volteta i xerri amb rumans o marroquins i veure quin alt percentatge d'ells parlen el mallorqui amb dos o tres anys de viure aqui... la majoria d'espanyols que varen venir els anys 60 amb més de 40 anys no han estat capaços, en comptes de xerrar de cultura espanyola podriem parlar d'incultura. Jo com tots els mallorquins i com bé diu en Tòfol tenc la meva llengua (digueu-li català, mallorqui, solleric o el que volgueu que tanmateix no vos servira per seperar-nos com duis anys i panys intentant), tambè domin perfectament el castellà (de fet com a lector apassionat que sóc, la domino millor que molts dels castellanoparlants que no tenen altre llengua per expresar-se) i estic ben content d'esser bilingüe ja que em dona la possibilitat de rebre més estimuls culturals que un monolingüe i per interes propi he aprés altres dues llengües i més que n'aprendria si pogués, no entenc com els caps quadrats d'espanyols no volen aprendre més i s'entesten a viure amb una sola llengua que de cada dia els porta cap una major incultura i un menor coneixer i disfrutar del món on vivim. Si, els del "manifiesto" potser tenen raó amb que l'espanyol està en perill peró si ho està es graciès a ments tancades com les seves. apreneu idiomes, començant per el del lloc on viviu i sereu millors persones, o com a minim més riques culturalment.
Els llatins que viuen Amèrica, tots ells deixen el espanyol per aprendre ràpidament la llengua anglesa, tan sols les dones que fan llits en els hotels parlen espanyol i totes elles volen que els seus fills aprenguin l'anglès per deixar la llengua de la misèria enrera i passar a la llengua de prestigi internacional.
Que és això de "cultura espanyola"? jos vos ho diré: quatre babaus cridant "olé" devant un bou torturat i masacrat.
Uep! Ja hi som al bessó de la qüestió: la LLENGUA D'AQUÍ, amic Toni M., la nostra, la dels nostres avantpassats, ÉS EL CATALÀ. El castellà el sabem per imposició (ens pot agradar més o menys, però és la realitat) Un servidor (i crec que es podria generalitzar a grups importants de la nostra societat) tenc la MEVA llengua (el català) en domin una altra (el castellà, i content que n'estic) i en xapurreig dues més, mig- apreses als anys d'escola. Però la que estim d'allò més perque és amb la que vaig créixer i aprendre a veure el món, és el català.
pues por eso amiga Xesca y amigo Tofol, cuando viene aqui un inmigrante, lo que quiere es aprender español y no catalan...
Ben dit Xesca. Ben dit jac. I en Toni M. no va desencaminat en les conclusions que treu de l'excel·lent article del Sr. Hilari, ben coneixedor aquest darrer, del grau de cultura dels jovenets, donada la seva dedicació a la docència.
Toni M, els llatinoamericans a USA fan el que fa qualsevol persona que vol progressar a la societat de la qual forma part. Es justifica per si mateix. I enhorabona per l'article. És molt bo i molt clar.