Com a conseqüència de la crisi econòmica que travessam, cada vegada més cobren més actualitat aquestes sigles Expedient de Regulació Empresarial (ERO), és a dir, aquell mecanisme jurídic a través del qual es minva la plantilla d’una empresa ateses les seves dificultats financeres. L’actualitat dels ERO ens connecta també amb el tancament d’empreses i tota la problemàtica que això genera, sobretot, amb relació als treballadors i l’impacte general sobre la societat.
Bé, en aquesta part del món quan es produeixen fets com els descrits sembla que tothom es gira cap a l’Administració, sembla que tothom espera una resposta de l’Administració, sembla que l’Administració és una espècie de salvadora de les empreses en crisi. Amb relació a aquesta visió m’agradaria fer dos comentaris molts simples i tal vegada evidents. El primer comentari és que a un sistema com el nostre les empreses estan subjectes a un principi rector indubtable. Aquest principi és el risc i ventura.
En el capitalisme hi ha llibertat per crear empreses. N’hi ha que les creen, n’hi ha que volen ser funcionaris, n’hi ha que són treballadors i n’hi ha que per no voler no fan cap de les tres coses. Dins els que les creen n’hi ha que triomfen i n’hi ha que fracassen. I això tan obvi forma part intrínseca de les regles del joc. Convertir el poder públic en l’assegurança que si hi ha fracàs nacionalitzarà l’empresa o la reflotarà injectant capital o altres filigranes per l’estil és pervertir el principi i eliminar el risc consubstancial a l’activitat empresarial.
Segon comentari, el que succeix és que de vegades els afectats pel fracàs són tan nombrosos i tenen una capacitat de pressió tan grossa que determinades fallides poden generar un efecte psicològic tan perjudicial per al mercat que els governs es veuen com a obligats a posar en marxa les filigranes. I això que és així i que es pot comprendre és tremendament injust pel greuge comparatiu.
Resulta que les empreses petites i mitjanes que són el fonament de la nostra economia viuen exposades a les inclemències del mercat, en canvi, les empreses grosses, per les raons assenyalades, resulta que poden aspirar a un proteccionisme com a mínim discutible.
Aquestes reflexions segurament no serviran per res però som dels que creuen que hem de combatre algunes conviccions que sembla que s’instal·len dins la nostra opinió pública. Les administracions tenen unes funcions, importantíssimes, però no tot depèn d’elles. Quan va sortir a la llum l’escàndol de Fòrum Filatèlic i aquell presumpte frau massiu a persones de classe mitjana que havien posat els seus estalvis dins aquella terra promesa farcida de beneficis i miracles de duros a quatre pessetes, la reacció dels afectats va ser exigir al govern que assumís indemnitzacions i restablís patrimonis.
Bé aquest no és més que un altre exemple d’aquest clima que veu en l’Administració una responsable subsidiària de tot el que no surt bé. Ja sé que aquests són moments molts durs, ja sé que hi ha famílies que ho estan passant molt malament, fins i tot, comprenc que en casos extrems les administracions han d’intervenir, tot això és així, tanmateix, el moment delicat no ens ha de fer perdre la perspectiva i, sobretot, no ens ha de conduir a introduir variacions que facin inedintificable el sistema productiu que més riquesa i benestar ha generat en la història de la humanitat.
Alguns desqualificaran aquestes paraules amb un terme que consideren menyspreatiu "liberalisme"; doncs jo els respondria que el liberalisme ha estat el gran motor de progrés del que hem gaudit, almanco una part important del món. És com la democràcia, és el sistema manco dolent que es coneix. Recordar els seus fonaments i les seves regles de joc és ben pertinent quan assistim a tota una cadena de declaracions i notícies que podríem dir que resulten força incoherents.
L’Administració ha d’evitar distorsions, ha de combatre les posicions de domini, ha de donar seguretat i estabilitat al tràfic mercantil i comercial, ha de col·laborar a crear un capital humà preparat i capacitat per al reciclatge, l’Administració ha de fer moltes coses, ara, la seva funció no és, no pot ésser, garantir que totes les empreses triomfin.
