SMS

—Un altre d’aquests odiosos missatges falsos que s’aprofiten de la sensibilitat de la gent per fer consumir telèfon —va dir a Alícia mentre premia el botó Suprimir i es guardava l’aparell—. Diuen que darrere aquestes gracietes hi ha les operadores de telecomunicacions.

A ella no li va agradar gens aquella lleugeresa. El foradà amb la mirada i li llençà un enfilall de preguntes com sagetes.

—N’estàs segur? És impossible que sigui veritat? Què hauria passat si haguessis telefonat a aquest número? Quants receptors es deuen haver molestat a comprovar la veracitat o falsedat del missatge? T’imagines que, encara que sigui mentida, tothom que l’ha rebut anàs a donar sang?

I van encetar una ridícula discussió sobre la ingenuïtat d’Alícia i la fatxenderia de Carles. Al final, ell va cedir: a despit del pànic que li causaven les agulles, l’endemà aniria al Banc de Sang. Per provar-ho.

Però Carles mai no va arribar a donar sang. Amb l’analítica que li van fer, prèvia a la primera extracció com a donant, li van detectar un procés leucèmic incipient. La detecció precoç i les transfusions que va rebre de centenars de donants anònims li van salvar la vida.

I aquesta història, és veritat?