Una flor no fa estiu i menys si les seves arrels són més inconsistents que l’estiu que pretén anunciar. La flor del PP que ens han anunciat aquesta setmana és l’arrelada en el suposat femer dels adversaris. Fems n’hi ha pertot, han assegurat, i sobre aquest merder aliè semblen disposats a anunciar la primavera.
Dilluns passat, una Estaràs acabada de sortir d’una reunió de tupper sex en la seu del PSOE ens gratificava l’oïda amb la cantarella que els seus anaven del bracet dels socialistes en la lluita contra la corrupció. És el que tenen aquestes reunions impúdiques, que se surt d’elles amb cara de castedat i la rialla tan continguda que impedeix articular frases llargues i denses de contingut. Millor deixar per altres els discursos, no fos cosa es vessassin paraules inconvenients.
La portaveu dels populars, Catalina Soler, va fer el discurs sense manies i assegurà que la seva formació no té més excrescències que les altres, només és que gaudeixen del feixuc privilegi de ser analitzades per millors investigadors.
El resum del seu discurs és senzill: no hi ha cossos immaculats en política i és el mateix una piga en el front que un tumor en el fetge i els jutges no són els millors acanadors per establir el rànquing de corrupció nacional perquè res no significa que, en només la darrera setmana, titulars de corrupció duguin el nom de Lluc Tomàs, De Santos i Hidalgo o incorporin accions com l’ascensor impossible del Palma Arena i la dubtosa comptabilitat del Banc de Sang i de Turisme Jove, totes elles amb responsables amb el mateix carnet que els virginals sobrevenguts que denuncien els adversaris sense oferir cap dada versemblant.
No basta l’estadística per anunciar que en una concentració d’ix persones hi ha una sèrie segura d’elements podrits perquè no parlam de militants sinó de militants seleccionats per ocupar-se dels doblers públics. No parlam d’un sac de pomes sinó de la fruitera dels millors restaurants, que haurien de ser les institucions públiques.
I no és lícit que per florir converteixin en fems l’estranya condemna de l’exconsellera Salom. Ja he dubtat altres vegades de la llei d’incompatibilitats –no s’ho paga tornar-hi– però encara dubt més del silenci vergonyós del Col·legi d’Apotecaris que no surt a defensar, si no la companya, almanco el quefer dels seus col·legiats que no cobren doblers públics, com insidiosament diu la imputada Soler, sinó que la Conselleria els paga, tard i malament, la subvenció dels medicaments que no abonen els pacients.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Cada vegada que un politic del PP obri la boca no fa mes que pudor de merda. Em recorden aquellse antics orinals amb tepadora que no feien pudor fins que es retirave sa tapa. Referent a la ex-consellera Salom, per ventura si hagues set mes coherent amb el tema de Son Espases ara tindria mes defensors. Jo no vull ni llegir els seus escrits d'ença i la seva opinio en temes politics, per a mi, ja no val res. Per ventura ara te el suport que ella mateixa s'ha cercat, no cal donar la culpa als altres doncs.