algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 20°
21°

El setembre

Molts desitgen que torni el setembre. És el temps dels propòsits renovats, quan se senten rejovenits, pletòrics, disposats a tot després de les vacances. Aquestes han estat esgotadores: òbviament no s’ha fet res de profit, els llibres han quedat per llegir, s’ha abusat dels sopars i de les sobretaules, s’ha perdut molt el temps i ara es té la sensació que es tenen els músculs entumits, però per això mateix preparats per emprendre qualsevol cosa. Com que les vacances són temps d’amnèsia i descontrol, les persones obliden realment qui són, els vertaders fonaments de la seva manera de ser, es traeixen a si mateixes i quan arriba setembre es proposen canviar de vida, sense tenir en compte que el caràcter és el destí: per això la televisió va plena d’aquells anuncis de col·leccionables ridículs, on un pot començar a il·lusionar-se en un canvi de vida, tot perquè fa el curset d’un idioma nou, perquè aprèn a fer massatges a l’estil xinès o suec o es fa seva una fragata en miniatura, comprada a peces, o les petites mostres de tots els perfums del món. Bagatel·les que ens distreuen de l’assumpció de la nostra vertadera naturalesa, consum que ens enfila en una més alta espiral de frustració. Setembre és un mes cruel. Tornem a ser nosaltres però des d’una il·lusió que es veu moltes vegades condemnada. Per això no ens hem d’enganyar: només s’és savi si un coneix i pacta amb les pròpies febleses; aquestes, a més, són tan necessàries per a la felicitat com ho són les nostres virtuts. Hom necessita de tot el seu ésser per a portar una vida meritòria. Perquè com diu el llibre immemorial de l’espiritualitat índia: ‘Només és feliç qui ha perdut tota esperança, perquè l’esperança és la més gran tortura i la desesperació és la més gran felicitat’. Renunciar a la felicitat, sí, ara que arriba aquest mes de setembre en què sembla que només serem feliços si esperem a canviar de vida: aquesta és l’única manera de viure-la. Hom deixa d’esperar de ser feliç en el futur, i aprèn a suportar, a travessar, a habitar la desesperació, i de sobte comença a ser feliç ara.

Escriptor

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.