El rei i la tragèdia

Les cites són de les expressions usades per la majoria de les notícies publicades. Poques, molt poques són les que senzillament diuen que es va sotmetre a una operació de cirurgia estètica. Que és el que va passar. Hi té tot el dret del món, per suposat, a millorar la seva estètica.

Doblers no n’hi falten ni ganes tampoc, així que endavant, sort que té ella. Si, a més, aconsegueix que algun dietista li faci menjar el normal, per ventura no tendrà l’aspecte d’anorèxica que té, amb la qual cosa lluirà molt més a les fotos en biquini a bord del Fortuna l’any que ve. Que és pel que està i el que li agrada.

Tanmateix, la notícia, la vertadera notícia de la setmana passada –naturalment silenciada per la immensa majoria dels mitjans– relativa a aquesta família no eren les ànsies de na Leti a millorar el seu cos passant pel quiròfan. Ho era, o ho hauria d’haver estat, per ser més precís, que el rei, suposadament a Mallorca, es torbà més que Zapatero i Rajoy a donar per acabades les vacances a causa de la catàstrofe aèria de dimecres passat a Barajas.

Com és possible que el rei, aquest home tan sensible i sempre tan preocupat per les alegries i penes de tots nosaltres, no actuàs més ràpidament? No falten les interpretacions que no era a Mallorca, sinó pel món. No seria la primera vegada. Quan l’Iraq va envair Kuwait, Felipe González digué que l’havia informat en persona, i llavors se sabé que no era a Espanya sinó –si no ho record malament– a Suïssa de bauxa. Així que vés a saber aquesta vegada: com que només són oficialment a Mallorca, la qual cosa vol dir que hi paren ben poc, ben bé podria ser que en efecte estigués caçant óssos engatats a l’altre cap de món.

Que fos a Mallorca o no, no és el més important. Ho és en canvi la ficada de pota –i van...– del rei en no donar per oficialment concloses les seves vacances immediatament, quan va conèixer la tragèdia, i només fer-ho després de Zapatero i Rajoy. És ver que l’endemà intentà rectificar, anant a donar el condol als familiars dels morts.

Però un rei, que ningú no sap quina feina fa més enllà de pocs actes de representació, hauria d’estar més a l’aguait del que passa per seguir així justificant la quantitat enorme de doblers públics que li pagam –a ell i a tota la seva família– per seguir fent tan poca feina com fa.

Si no, si ja ni tan sols té els reflexos –perquè estigués navegant per aquí o caçant per allà– per actuar com cal davant un accident tan sanguinari com el viscut, és més que pertinent demanar-nos de què ens serveix una institució anacrònica que a més té un responsable que es comporta de forma tan poc adequada.