Tal volta ningú no creurà que ja tenia pensat fer aquest article molt abans del desgraciat accident aeri de Barajas, però aquesta és la veritat, perquè el motiu de l’article no és la seguretat aèria, la qual cosa, i malgrat el desgraciat accident, no pos en dubte ni per un moment. El motiu de l’article és el fet burocràtic de viatjar en avió i el descontrol que hi ha als aeroports amb els equipatges.

Cada dia milers de maletes no arriben a la seva destinació i el pobre viatger, quan factura l’equipatge, no sap mai si, quan arribi, el trobarà sobre la cinta mecànica de l’aeroport. El fet d’haver de ser més d’una hora abans a l’aeroport, que has de fer transbords segons on has de viatjar, els retards, els controls de seguretat i la preocupació pel teu equipatge, et poden arribar a amargar les vacances.

De tots els inconvenients, el pitjor de tots és quan veus que la teva maleta no compareix, vas a reclamar i la impotència que sents no pot ser més grossa, ningú no sap res i fins que no han passat cinc dies no hi ha res a fer. Cinc dies? Si les meves vacances només n’han de durar quatre? Si hi ha sort, troben la maleta i en dos dies te la duen al teu hotel. Mentrestant et trobes estrictament amb la roba que dus posada.

Qualque cosa no funciona quan s’extravien tantes maletes i l’únic que pateix és el passatger. No és rar que cada vegada més gent digui que, de les vacances, el que li fa més mandra és haver de passar el cativeri d’haver d’agafar l’avió.