Desprès d’àrdues i perllongades investigacions he arribat a entendre què és el chill out, un dels conceptes més definidors i repetits del present: consisteix a pagar per relaxar-te. Abans relaxar-te era de franc. Assegut o estirat, feies el propòsit de relaxar-te i, poc ençà poc enllà, ho aconseguies. Ara no. Ara hem traspassat alguna de les múltiples fases superiors del capitalisme i per relaxar-te és imprescindible allò chill out, o chill, més senzillament, i més relaxadament, doncs.
L’estrès creix, des del treball i des de molts altres llocs, i és comprensible que la relaxació i la tranquil·litat apugin els preus i que no siguin tan fàcils com en els temps que la cultura es limitava a llaurar un tros de terra, o a l’arc i la fletxa. Tot és més complicat, amics, i cal el chill out per relaxar-se’n i relaxar-s’hi.
Abans et podies relaxar amb Bach, per exemple, o amb les horterades d’Albinoni (que ara, a un professional del chill out, li sonen a monumental distracció), i fins i tot et podies relaxar en silenci. Ara no. Ara et cal comprar algun dels molts discs de chill out, perquè hi ha música chill out, per descomptat, a més de mobles chill out (o, simplificadament, chill), com hi ha menjar, i beure, chill, i ambients i ambientadors chill, i campaments chill i nits chill i restaurants chill i viatges chill i arquitectura (i arquitectes i dissenyadors) chill.
I literatura chill, que deu incloure tots els llibres (i són molts) que et dormen a la segona pàgina, que abans eren senzillament llibres dolents. I fins i tot hi ha òpera chill, que ha servit per ressuscitar l’impresentable Luis Cobos, i jazz chill out, a costa de desvirtuar obres mestres amb la mateixa poca vergonya que ho feia el músic de Ciudad Real. També hi ha gent que es relaxa amb Julio Iglesias, i/o amb Carla Bruni, dos dels personatges més irritants del planeta.
L’Ajuntament de Lloret, per promocionar-se, ha tret un CD de chill out local, cosa que ben aviat s’estendrà a totes les localitats, que oferiran al món, des del Tibet fins a Alcobendas, llur propi chill out, i el de Dénia ha avarat un catamarà chill out, perquè no hi ha res més chill out que relaxar-se damunt les ones. No cal dir que un bon grapat de begudes, la majoria ben alcohòliques, prediquen el chill, ni que tots les fabricants de parquet ofereixen efectes chill, ni que la indústria dels aparells eròtics ha crescut de debò cap al chill.
Tot evoluciona cap al chill, i la feina i el trànsit podran ser cada cop més estressants, perquè sempre ens quedarà, després d’haver-la pagada, una parcel·la chill on recuperar energies... per tornar a estressar-nos. Ho he anat confirmant en una minuciosa investigació, en la qual només he trobat els misteris de la promoció de festes chill out a un lloc anomenat Casa Manolo (no hi diu gens, no?) i del fet que encara no es promocionin els cementeris chill.
