La darrera enquesta del CIS (Centre d’Investigacions Sociològiques) atorga un empat en intenció de vot entre PSOE i PP. El PP es manté en el mateix nivell que va obtenir a les eleccions generals i el PSOE cau més de quatre punts. Després de mig any dels comicis, el sondeig no tendria cap valor si no fos pel perquè de la baixada considerable de suport als socialistes.

Ho reconeixia a la seva manera la vicepresidenta del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, dient que "la situació econòmica contamina la percepció política". Dona, doncs sí, clar, que la "contamina". Com qualsevol altre aspecte polític. Perquè què és l’economia domèstica si no política? No fa falta dir a la vicepresidenta que "és l’economia, estúpida", perquè quedaria groller, però en efecte ho és i ho continuarà essent durant els pròxims anys. No debades el mateix sondeig reflecteix quina és la principal preocupació dels ciutadans. Bingo: l’economia per un 34%. I la seva conseqüència popular directa: l’atur pel 29%. A anys llum d’altres preocupacions com la immigració (8,4%), l’habitatge (5%) o el terrorisme (4,8%).

Cal fixar-se en la caiguda de l’habitatge com a element de preocupació social. Fa dos anys era una de les més importants. Ara no. Normal, perquè ningú no compra ni pot comprar. Amb prou feines es pot llogar. Si ni tan sols tens esperança de comprar un habitatge, per què preocupar-te’n? Ara el que preocupa de bon de veres és mantenir la feina i, si es té, poder continuar vivint pagant les nombroses factures i deutes.

És ver que aquests sondejos s’equivoquen fins i tot quan falten sis mesos per a les eleccions, així que poc valor s’hauria de donar a aquest, quan fa tan poc que anàrem a les urnes i falta tant per tornar-hi. Tanmateix en la displicent explicació donada per De la Vega hi ha el valor potencial que té. Els efectes de la crisi els pateixen objectivament encara un grup minoritari de la població. La resta està temorosa, no compra, intenta estalviar si pot i fa que la psicosi de crisi augmenti, però no n’està directament afectada. Una part de la qual, emperò, sí que n’estarà, amb major o menor mesura, durant l’any vinent i el 2012. Perquè la cosa va per llarg.

Si ara ja preocupa tant a tants i fa baixar la intenció de vot al PSOE en més de 4 punts mentre que la del PP es manté intacta, què pot passar a dos anys vista? Respondre és fer elucubracions gratuïtes però és evident que en un context de crisi creixent, la situació política del PSOE s’erosionarà fort ferm durant els pròxims anys, més encara si el PP manté el to moderat que ha imposat Mariano Rajoy. Per ventura Zapatero creu que amb altres tipus de mesures –no "contaminants"– es pot compensar. Però fa la sensació que la majoria dels votants, a desgrat del que diu la vicepresidenta, que no són estúpids, saben bé el que els importa de veres. Sigui o no "contaminació".