Cordialitat

Acabat l’encontre, a la Moncloa, entre el president Rodríguez Zapatero i el cardenal Rouco, ambdós coincidiren a destacar la cordialitat de la reunió. Aquest possible titular no amaga, però, diferències i discrepàncies conegudes; punts de vista cada cop més distants i actituds polítiques sectàries, especialment per part de l’episcopat. Intuïm, tanmateix, que les distàncies emocionals entre l’actual Govern de l’Estat i la jerarquia eclesiàstica espanyola no impedeixen un encontre entre persones educades i respectuoses, però hom no n’espera gaire més. Etimològicament —vegeu el DCVB— la cordialitat està associada a la sinceritat, la generositat, la voluntat de cercar punts de trobada. Requereix, la cordialitat, una certa empatia i una veritable implicació del cor, i dubtam, obertament, que aquest fos en realitat el clima que dominés la cimera de divendres. Cordialitat és alguna cosa més que simple correcció o bona educació, fins i tot un poc més que amabilitat. Malgrat tot, el concepte cordialitat és el preferit des del punt de vista de la comunicació social. De tal manera que moltes cimeres d’aquestes característiques són valorades com a cordials. Recordau que els encontres del president Montilla amb els representants dels partits de l’oposició, no fa gaire, van ser considerades com a "cordials, però amb poques coincidències". Els tractes externs i puntuals entre Mariano Rajoy i Esperanza Aguirre van ser interpretats com a "cordials, però amb una mala relació". I la cimera entre Isabel II i Carla Bruni, de cordial, però freda i distant. Entre les frases que podeu trobar al DCVB per expressar el terme "cordial" i "cordialitat" n’hi ha una de Ruyra Parada especialment significativa: "varen fer les paus … i prosseguiren amb més cordialitat que mai". Primer es fan les paus, s’aclareixen els malentesos, es demostra la voluntat de mantenir una bona relació, es manifesten els sentiments, es proposen escenaris nous en la relació i es pacta el nou registre emocional des del qual es pretén actuar. Fet això, es passa immediatament a l’escenari de la cordialitat. Sense la fase prèvia, només es pot parlar de bones maneres, però poca cosa més, perquè no hi ha voluntat, almenys per una de les dues parts, de caminar en la mateixa direcció. La cosa està així, amb culpes compartides, però moralment, en el cas concret de divendres, hi ha una part qualitativament més responsable que l’altra.