La gira d'Obama

El candidat del Partit Demòcrata a la presidència dels Estats Units, Barack Obama, va fer la setmana passada una gira internacional per diversos països –Iraq, Afganistan i Jordània, com a països "calents" d’interès estratègic nord-americà– entre els quals n’hi havia alguns, d’europeus –Alemanya, França i Gran Bretanya–, cap d’ells el nostre, naturalment, i a pesar de ser el govern espanyol dels primers en expressar públicament les simpaties pel candidat: prova del poc que pintam a l’escenari internacional. A l’hora de presentar credencials, no els importam. La qüestió és que Obama arribà a Europa i fou rebut entre mostres de gran simpatia i suport popular i polític tant a Alemanya com a França i a Gran Bretanya. Sobretot l’acte que protagonitzà a la capital alemanya va tenir molt de ressò europeu. A Berlín, el candidat demòcrata, davant una gernació de dotzenes de milers de persones, s’autotitulà com a "ciutadà del món" i féu un cant a la col·laboració entre la Unió Europea i els Estats Units per superar les desconfiances que s’hagin pogut aixecar després de la Guerra Freda. No és de dir el goig amb què tota la premsa europea progressista, i bona part de la conservadora, rebé les paraules d’Obama. No és estrany perquè aixeca molt de bon rotllo aquí. No debades és el candidat a president dels Estats Units preferit pel 82% dels alemanys, el 74% dels britànics i els 72% dels espanyols –segons una enquesta nord-americana. S’haurà de veure –ho veurem el pròxim novembre– si els americans l’estimen tant com els europeus, que a vegades amb això ens en duim moltes sorpreses.

El curiós de la gira internacional d’Obama és que la premsa europea ha estat generosa amb les seves paraules a Berlín, a on emulà relativament la famosa visita de John F. Kennedy de 1963: "Jo també som berlinès"–, i pràcticament hagi girat pàgina en relació a les que també manifestà a l’altre país que igualment visità, Israel, just el dia abans de ser Alemanya. Al país jueu, Obama visità el Museu de l’Holocaust i tot seguit expressà quelcom que és prou diferent a les paraules amables que poden significar el que es vulgui, inclòs no res, dites a Berlín. A Tel Aviv parlà d’allò que interessa als partits polítics israelians i que de passada ens afecta a tots: la política internacional dels Estats Units si ell en resulta investit president el proper gener: "no permetrem mai que Iran tengui la bomba atòmica". Si aquests paraules les hagués dit el candidat republicà, John McCain, la premsa europea les hagués interpretat com a mostra de "l’imperialisme", i és probable que el pintoresc ministre d’Afer Exteriors nostre, tan proiranià ell, n’hagués dit alguna. Però ara res ningú no ha dit. Tanmateix Obama ha deixat clar, i això és el més rellevant de la gira internacional, que guanyi ell o McCain, el fons de la política internacional dels Estats Units no canviarà en allò substancial.

Periodista