Cuba, la darrera oportunitat

La resistència de Cuba, heroica en tants dels seus episodis, al boicot dels EUA, pot arribar a esdevenir l’únic i el darrer argument de la Revolució. Raúl Castro acaba d’afirmar-se en els principis que han regit la Revolució cubana, advertint Obama que la seva possible elecció no influirà en l’actitud de l’Havana davant del gegant nord-americà. Les raons de Cuba per mantenir-se alerta són prou conegudes i justificades, ja que van des de l’aïllament fins a accions armades i actes terroristes, darrere dels quals hi ha, amb un grau o un altre de responsabilitat, els serveis secrets del Govern de Washington. Ara bé, la resistència no pot constituir, per si mateixa, l’explicació d’una sèrie d’errors en matèria política, econòmica i social que han pres més relleu des que es dissolgué l’antiga Unió Soviètica. L’ajut de Moscou va ser malbaratat durant decennis: no hi va haver capacitat per convertir-lo en l’impuls de vies de progrés. La crisi mundial agafa els cubans en una precarietat crònica, a la qual s’hauran d’afegir, segons el mateix Raúl Castro, males notícies econòmiques. Ara l’illa viu probablement la darrera oportunitat de dissenyar una democratització que preservi els valors humanistes enbarborats per la Revolució.