La virulència de Delgado ha eclipsat la manca de propostes d’Estaràs i de tot el Congrés. Gràcies al seu lerrouxisme, poden aparèixer com a patriarques de la moderació i del centrisme, tot i no aportar més idees que la suposada il·lusió i la impossible regeneració d’una estructura farcida d’alts càrrecs. Alts càrrecs sense càrrec i sobradament amortitzats que es mostren neguitosos perquè no veuen clar el futur del partit ni el seu.
A mesura que amainin els bramuls del de Calvià se sentiran les queixes dels desesperançats que diumenge omplien el cadafal al costat de la victoriosa presidenta. Són molts i no abandonaran el partit però s’abandonaran en ell congriats pels dubtes. El forat és tan gran que, per omplir-lo, a la nova presidenta només se li acut fer com si el matisme no hagués existit i declarar-se hereva del canyellisme.
Un exercici d’impossible prestidigitació adequat per a l’espectacle però inconsistent en la distància curta i en la reiteració. No estranya que en aquesta conjuntura l’única esperança demostrada es digui Nadal i no jugui a tennis.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Això, Joan, ja ho direm a les properes eleccions. Tots sabem com són els "propis" i els "estranys" a l'hora de mamar poder. Serà alehores que en Nadal s'haurà de banyar... però amb el paper que està fent avui amb els àrees de reconversió del PTM ja ens fa endevinar el seu oportunisme.
Nadal mira pel futur d´UM i no pel futur del PP! El PP ja s´ho farà, amb la seva caverna antimallorquina i la seva falsa renovació: a falta de valentia només els queda un fariseïsme incapaç d´il.lusionar ni a propis ni a estranys.