L'inútil manifest?

Però la biga mestra que sustenta tot l’edifici resta ancorada en el mateix forat de sempre. Si més no l’ànima de la biga. Els de sempre: Savater, Boadella, Espada, Marina, Castilla del Pino, Vargas Llosa, han tornat a parir un manifest. I aquesta vegada han actuat a cara descoberta: han qualificat el manifest de "polític". Potser alguna vident els va pronosticar que la selecció Espanyola passaria dels quarts de final, que trencaria tots els maleficis i ells, amb l’adrenalina que els prenia l’efervescència del cos, com una gasosa remenada, han esquitxat l’esmentat "manifiesto".

Estan impacients, veuen que potser l’hora els és arribada, allò que tant sospiren, que no és altra cosa que la residualització total de les llengües no castellanes, a l’estat espanyol, és a punt de produir-se, però encara no acaben de refiar-se’n; podria ser que, com els turcs a l’eurocopa, que, quan semblaven eliminats, encara donaren la sorpresa. Els dels manifiesto ho diuen ben clar. No és una qüestió tècnica, ni tan sols, com alguna vegada s’ha dit, que la coneixença del castellà perilli en alguns dels territoris que no tenen aquesta llengua com a pròpia.

Tot el contrari, diuen que el castellà gaudeix d’una puixança envejable arreu del món, però en canvi, dins el propi estat no té la preponderància que hi hauria d’adquirir. No, és una qüestió política. I ho presenten de forma enverinada: el castellà gairebé com a fiador de la democràcia, com a garant, com a regidor de l’ordre democràtic. Ergo, la minibabel lingüística és el caos, la no-democràcia.

És evident que el Manifiesto aquest, segons els promotors, proclama i es basa en els drets individuals de les persones, però curiosament d’unes determinades persones. Així, recull la possibilitat que hi hagi gent que agafi el castellà, no perquè és la seva llengua materna, sinó perquè el fa un vehicle preferent d’expressió, comprensió i comunicació. I a la inversa, no existeix el dret, eminents personalitats del món de la cultura? Voleu dir, promotors del Manifiesto, que si algú vol fer, dins el territori que li és propi, vehicle preferent d’expressió, comprensió i comunicació el català, no ho pot fer? Com se li poden garantir aquests drets? O no és persona? Mereix una pallissa de ca? I tampoc no tenc dret com a catalanoparlant a ser atès per un funcionari competent, que no l’hagin d’anar a cercar de la darrera arruga de l’oficina pública?

No, segons ells, es veu que aquest dret no el tenc, car són contraris que tot el funcionariat estigui capacitat per atendre en català. Si n’hi ha algun, ja basta. No els sembla bé que la gent monolingüe en castellà —hem d’entendre que a un territori com el nostre, no a Sòria, evidentment— pugui patir el que entenen "alguna casta de marginació" (que me l’expliquin); en canvi, la gent que opta per ser monolingües en català, cosa que pot legalment i ells ho reconeixen, no té cap tipus de dret. Vaja no em puc allargar més, per aquí, vagin a internet i se’l facin seu. I alerta a les al·lèrgies o a les maldeventrades.

La pregunta que em faig és la següent: era útil, aquest manifest? No creuen que la situació de les llengües que ells diuen que s’han de protegir és prou greu que la lectura d’aquest manifest és ja un insult? Jo crec que sí. I els drets individuals, només són aplicables a la llengua? A les prestacions sanitàries, als peatges, etc. etc. Aquí no hi arriben els drets individuals? No els sembla un escarni? A mi sí.

Potser la intenció, com diuen, no és més que política i allò que persegueixen és frenar l’efecte mediàtic o l’embranzida que pugui prendre el nou pla Ibarretxe o la constitucionalitat de l’Estatut de Catalunya. Ara que el PP s’ha moderat, arriba el perill de la segona LOHAPA. I el PSOE farà gustosament de Tuta i de Ramoneta. Ja m’entenen, no!