Arriben les notes

És una teoria tan vàlida com qualsevol altra, però crida l’atenció que qui la fa obviï l’ultracatolicisme militant de la nostra "estrella judicial" més sòrdida. I és que amb el currículum d’aquest "emprenedor" és difícil que qualque cosa sorprengui, per no parlar d’escandalitzar. És com si també ens haguessin encimentat la vergonya. Així, ens estimam més dedicar les pàgines a color i les portades al furor patri de l’eurocopa que parlar de possibles delictes en paraules majúscules.

Per qui pensava que la nostra classe política és un fidel reflex de la societat civil que els vota i manté, un aprovat amb nota. Després de llegir que per un saldo de mòbil els nostres joves són capaços de fer qualque cosa, una ja no sap si comença a ser massa gran per entendre les coses. I és que la trista i, sobretot, injusta realitat ens havia ensenyat a no jutjar amb molta alegria aquelles persones que havien acabat comerciant amb el seu cos.

Ara, quan veiem els joves de famílies de classe mitjana aconseguint doblers, com sigui, per comprar-se la darrera "necessitat" ideada per un bon grup de publicistes, entren ganes de posar-se una mica seriosos i plantejar-se que en qualque cosa ens hem equivocat.

Per tant, que ningú es cregui que està al marge de tota aquesta absoluta bogeria. Tots en som partícips i, en moltes ocasions, protagonistes. Tant quan educam i consentim els nostres petits, com quan "disculpam" els successius delictes de la nostra classe política i empresarial.