La protecció gratuïta

Al dBalears del passat 5 de juny Josep Melià escrivia sobre els 25 anys del nostre Parlament i es preguntava, entre d’altres, si "sense autonomia s’hauria construït més, igual o manco". L’autor opinava que més ja que "si ens comparam amb el litoral mediterrani de la Península (...) no en sortim gens malparats" ja que "hem resistit molt millor a les Balears que a València, que a Múrcia, que a Andalusia o que a Catalunya".

Puc aportar dades que corroboren això darrer. Segons publicacions oficials europees l’any 2000 els primers 2 km de la costa mediterrània espanyola (de Girona a Màlaga) eren urbanitzats en un 26,5%, mentre que la costa balear només ho era en un 13,2%. Ampliant el mapa fins a 5 km terra endins els percentatges són del 18% per la costa peninsular i del 8,8% per a les Illes Balears. Província a província només la costa de Granada (curta i escarpada a redós de Sierra Nevada) és menys artificialitzada que la balear. Efectivament la costa mediterrània peninsular ha sortit molt més malparada que la balear.

Dit això discrepo de la interpretació abans esmentada segons el qual hauria estat la nostra autonomia la responsable d’aquesta major protecció respecte a Catalunya, el País Valencià, Múrcia i Andalusia. En primer lloc per que aquests territoris també tenen autonomia i Parlaments (i amb més anys d’activitat que el nostre per cert) però, sobretot, per un fet que, per evident, és sovint ignorat: les Balears són illes i, com a tals, gaudeixen de la protecció gratuïta davant els depredadors exteriors que proporciona la insularitat.

És veritat que d’ençà del 1983 s’han protegit un bon nombre d’espais per iniciativa del Parlament o dels Consells. Com també ho és que l’aprovació de la llei estatal de costes del 1988 va desbaratar la urbanització als primers 100 metres de costa i que l’any 1996, per iniciativa de l’ajuntament de Calvià, es van paralitzar més de 1500 hectàrees de sòl urbanitzable del terme calvianer. Totes les administracions, per tant, "han fet cosa" però, per raons òbvies, han estat aquelles amb competència per a l’aprovació definitiva dels plans les que més oportunitats han tingut per desclassificar espais que la mateixa administració havia prèviament classificat.

La pregunta de fons, la vertaderament rellevant, és esbrinar si, sense autonomia, tindríem, a dia d’avui, els més de 2 milions de places (turístiques i residencials) que tenim quan el 1982 no arribaven a 1,2 milions. O si s’haurien assolit els 270 km2 urbanitzats quan el 1983 eren 166. Aquests 2 milions de places sobre els 270 km2 urbanitzats, sense autonomia, haurien estat més, igual o manco? En la meva opinió hauria estat igual, potser hauria canviat la ubicació d’algunes d’aquestes places i km2, però les xifres globals, al meu parer, haurien estat bàsicament les mateixes.

En què me baso per fer tal afirmació?, doncs en l’observació del l’evolució del sector de la construcció que, des del 1983, lluny d’encongir-se, s’ha expandit tot el que ha volgut malgrat desclassificacions, moratòries, LEN, DOT i plans territorials. El sector de la construcció balear, ha cridat empreses, treballadors, capitals, energia i materials de fora de les illes Balears. El sector de la construcció que teníem el 1983 no hauria pogut urbanitzar 104 km2 i edificat 800.000 places en 17 anys, han hagut de venir reforços des de fora per construir el paisatge urbanístic que ara mateix tenim.

Per tant que l’autonomia hagi frenat o calmat la construcció res de res, la construcció ha crescut com no ho havia fet mai. L’únic que l’ha limitada ha estat la seva pròpia capacitat de creixement i autopropulsió. Les lloables proteccions de la nostra autonomia, malgrat preservar espais amb valors ambientals, no ha limitat el creixement, basta passejar-se i mirar els que s’estan construint.

I doncs per quina raó els nostres 5 primers km litorals només s’han urbanitzat en un 8,8% i els de la península en un 18? Doncs per que mentre la costa peninsular és atacada per terra, mar i aire, la balear només ho pot ser per mar i aire. Els reforços només han pogut venir en vaixell o avió, no per autopistes, trens de mercaderies i d’alta velocitat. Aquest és el fet diferencial que explica la nostra menor urbanització, no la lloable tasca protectora de les nostres administracions autonòmiques. La pressió de la urbanització és menor a les Balears per mor del fet que no ens arriben materials, mercaderies ni visitants amb els seus cotxes particulars directament des de les xarxes peninsulars i continentals. Aquest privilegi, aquesta protecció gratuïta, no la gaudeixen de Girona a Màlaga on, com sabem, també tenen autonomia i Parlaments.

Geògraf i membre del GOB