Aquesta vegada, Jaumet, ens has romput els esquemes. Sempre t'havia agradat fer les coses després de cavil·lar-les bé, detingudament i exercint aquesta prudència i discreció que ha caracteritzat la teva forma de ser i d'actuar. Ara no, te n'has anat en sec. Ja ens diràs com ho hem de pair tot plegat. Ens resultarà dificultós malgrat la col·lecció quasi infinita de records i de vivències que ens deixes. Per exemple, quan començàvem el segon curs de la llicenciatura, i davant alguna d'aquelles empentes de feina on coincidien pràctiques i exàmens a balquena, que ens feien veure el futur molt feixuc, pensares en la possibilitat de deixar la facultat i fer oposicions a banca. La teva capacitat per encarar les adversitats i la teva facilitat per saber veure sempre la botella mitja plena t'ajudaren a resoldre el dilema i, sortosament, d'una manera de la qual segur que no te n'has penedit mai. Aleshores, ja començaves a festejar amb la docència i, durant les vacances d'estiu, tenies organitzat tot un enfilall de classes de repàs -ara serien de suport- que feies a cals teus alumnes atesa la seva curta edat. Per això, havies de recórrer durant els diferents dies de la setmana, portell a portell, un trajecte que anava des de Can Frissa fins a Puntiró. Només la teva constància i la fortalesa de la teva Mobylette ho feren possible. Allò era un vertader model del que ara diríem pedagogia itinerant feta sobre el medi. Com a primer delegat de la nostra facultat de ciències -el teu primer càrrec- ens representares -juntament amb D. Guillem Mateu i D. Andreu Crespí- a un claustre, que qualificares d'històric, a Bellaterra. Era quan la facultat de Palma encara pertanyia administrativament a l'Autònoma de Barcelona. Durant aquell curs 74-75, la teva implicació en la Fira d'art i demés activitats que organitzàrem per al nostre Pas de l'equador va ser màxima. Com a delegat de curs i amb les teves habilitats aconseguires que el degà ens facilitàs una petita subvenció... que vàrem fondre amb una bona vega a Insbruck. En aquell viatge passàrem tres dies a Viena, la ciutat més màgica de totes les que tu i n'Elisa haureu visitat mai. Allà, tots dos vàreu conèixer de bon de veres el que és la química. I amb allò en què t'has embarcat hi has posat una bona dosi de pragmatisme. Tal vegada fos cosa de genètica, perquè ton pare -l'home senzill amb més seny, senyoriu i elegància que, possiblement, hi ha hagut a la pagesia de Mallorca els darrers cinquanta anys- amb això era un doctor. I fent gloses tampoc no quedava enrere. Ens contaves que quan estava inspirat era capaç de deixar el tractor en punt mort al mig del sementer i córrer escapat dins la casa per apuntar la darrera que li havia vingut al cap. Després, i de tant en tant, tu compraves un parell de cassets i en feies les gravacions mentre ell les cantava al menjador del pis de dalt de ca vostra. Ningú no s'atreviria a dir que tot aquest procés no és una petita però excel·lent mostra de com fer cultura. No passis gens d'ànsia per les carpetes que hagis pogut deixar obertes. Ja ens encarregarem que no es tanquin mai. Miquel Palou. Institut Son Rul·lan. Palma.