Un cas de balearisme modèlic

L'Associació de Periodistes, Publicitaris, Relacions Públiques i Protocol de les Illes Balears ha pres una determinació inaudita, cridada, potser, a esdevenir modèlica en el si de la nostra Comunitat Autònoma. En una assemblea general de socis escatida aquest cap de setmana ha proclamat una nova directiva per als propers quatre anys que ofereix una innovació gairebé impensable en les habituds amb què, secularment, es comporten les Balears, ahir i avui, sempre; en tot cas, en els darrers dos segles, que es diu aviat! La presidència li ha estat oferta a un menorquí, i no perquè no hi hagués comodíssimes opcions entre una pila de valuosos mallorquins, altrament els creadors en solitari de l'entitat fa un bon grapat de temps enrere. Resulta, però, que tampoc no s'ha optat per una «via menorquina» perquè s'hi haguessin donat factors de desavinences en el nucli mallorquí de l'associació, i que hagués eventualment aconsellat prendre resolucions salomòniques, no, res d'açò. S'ha optat per construir una directiva sobre el pilar presidencial d'un membre que és, viu i treballa a l'illa de Menorca per la senzilla, la natural, la valentíssima idea de rompre els escostronats costums decimonònics d'haver d'atorgar, sempre, en qualsevol supòsit, preponderància a Mallorca i als mallorquins en una qualsevol organització balear que hom imagini, ara i adés. Per mi, el fet és molt plausible, verament extraordinari "vull dir fora del que està arrelat d'anys i panys en els usos del nostre complex pèlag de terres i de gents de mal garbellar. Perquè ningú, ara, no pugui imputar-me omissió lesiva en el tema que basteix el meu article d'avui, em pertoca de revelar-vos-en que el menorquí escollit "i votat per assentiment" en aquest procés electoral és un servidor. Sí, sí, el mateix que signa a peu de retxa. Alguns "els més irritables i recalcitrants" replicaran, potser, que açò explica, al capdavall, la causa oculta per la qual jo, suara, parl amb la mena de termes amb què ho faig. Preg que d'antuvi em cregueu: no ho faig pas perquè n'hagi resultat electe. No és una reacció personal. És, en tot cas, una reacció, en efecte, territorial. Si voleu, una reacció d'un illenc menor, diríem, que fa un gavadal feixuc de temps que té posada en crisi teòrica el criteri escleròtic i mecànic, absolutament rutinari, amb el qual anam convivint "més o menys, i a vegades menys que més. En determinades circumstàncies d'organització administrativa, associativa i institucional, som del parer que una democràcia renovellada "posada en el llindar del segle XXI" cal que sigui també democràtica territorialment parlant. Ens caldrà, tard o d'hora, plantejar-nos la hipòtesi de si hi ha, o no, que arbitrar el reconeixement d'una igualtat de drets territorials "a banda els drets clàssics i substancials de la lluita democràtica. Així com la teoria democràtica canònica de Montesquieu donà carta de naturalesa incontrovertible al principi «un home, un vot», i d'aquí se n'ha derivat la revolucionària divisa política que tots els homes "i les dones a partir del segle XX" gaudeixen del mateix valor d'opinió política, crec que algun dia proper haurem de posar en circulació aquest altre matís: si els homes, als efectes d'organització social, són iguals, també els territoris ho són, singularment en els casos de territoris geogràficament esmicolats i amb aclaparadors desquilibris demogràfics entre si. Ja sé, en tot cas, que caldrà sempre arbitrar clàusules correctes. No debades, el factor quantitatiu mai no pot ser menystingut, ni sotmès al caprici del que és numèricament menor. D'aquí, però, a conformar-nos amb l'acceptació de la voràgine que ha perpetuat la prepotència del peix gros que fagocita el petit, hi ha una diferència gens banal. Alguns que em fan mercè de seguir-me els dilluns recordaran la meva modesta denuncia del galimaties balear. La vaig formular aplicada a la política de nominacions electorals. Ara hi torn, a compte de la presidència menorquina de l'associació de què parl avui. Torn, dic, al camp de la política per vindicar que els partits hi prenguin exemple. Ho manifest, no per cap cofoïsme personal, sinó, coralment, perquè em sembla que fora un bé preuadíssim per al nostre règim de democràcia política.