Aina Salom

Les incògnites del PP

Aina Salom13/04/08 0:00

Comença una nova etapa legislativa. Quan escric aquest article, encara no se sap quina serà la composició del govern de ZP. Avui, ben segur, vostés ja tindran certeses. Però en qualsevol cas, el que interessa és tenir molt clar que s'obre un altre període que, pel que sembla, ha de ser més tranquil que l'anterior. Tot i que no ho tenc clar completament: la situació actual del PP no fa presagiar moviments predictibles. La posició de Rajoy fou més assossegada en el debat, però els moviments d'altres barons (i barones!) són imprevisibles a hores d'ara. La vida política necessita una tranquil·litat més ferma que ha mancat a la passada legislatura. I que els conservadors abandonin definitivament posicionaments altius i prepotents, que han tingut tant a nivell estatal com a l'àmbit autonòmic.

Des de la perspectiva de l'esquerra, podríem dir que ens convé la radicalitat del PP en alguns temes. El de la llengua aquí, a Balears, seria una mostra eloqüent. Que Carlos Delgado digui l'aberració científica que diu, pot ser interessant per les forces d'esquerra (i també per UM), per tal de fer veure que els dinosauris encara no s'han extingit. Però des d'una perspectiva social, hem de convenir que això no és gens adient per a la convivència. Posar damunt la taula debats que es troben ja tancats, fins i tot dins de les files del mateix PP, tot invocant fantasmagòriques enquestes per avalar els posicionaments adoptats, significa jugar amb foc i tendir envers un valencianisme polític que és forassenyat. El PP balear haurà de decidir si acaba per bloquejar aquests moviments extremistes, propis de la ultradreta més espanyolista, o els manté al seu interior, sense fer passes per barrar aquesta mena d'estratègia que alimenta, sobretot, un autoodi cap a la pròpia llengua i cultura i una divisió dràstica de la societat balear. Una altra sortida passa per arraconar les figures més emblemàtiques del conservadorisme balear, cosa que no sembla que succeeixi si atenem els moviments que s'estan generant. Ja veuen com na Catalina Cirer esperoneja amb tot el que li està caient a sobre, i es postula com una possible candidata a la presidència del PP. Tampoc es descarten altres noms. Mentrestant, l'ombra cada cop més difuminada d'en Rodríguez no s'acaba d'esvair.

Les incògnites del PP són enormes. Desvetllar-les resultarà de gran transcendència tant pel mateix partit conservador com per la realitat política nacional i balear.