No són els 50.000 euros públics gastats de De Santos l'important. No és que que consumís drogues de nit quan destacats membres del seu partit probablement ho sabien. No és que practicàs una doble moral entre el que feia de nit i el que predicava de dia. Això té una importància petita en allò que afecta la col·lectivitat. Aquí el que és important són dues coses. La primera és l'afirmació del misser defensor quan diu que el seu client «està malalt». I la segona són les decisions que va prendre aquest malalt: podien posar en perill tota la societat. De Santos recepcionà per a Cort el metro de Palma quan després es comprovà que una simple pluja l'inundava. De Santos va requalificar els terrenys de Son Espases per fer-hi un macrohospital quan per ben enmig d'aquesta finca hi passava un torrent. De Santos comprà un castell de jugueta a preu de pedra de Santanyí i de projecte dels arquitectes de Jaume II. De Santos permeté que es fes un palau de congressos i un hotel a la façana marítima. Els interessos eren descomunals. Qui el pressionava? Qui li féu perdre el nord de forma tan malaltissa?