Al vol

TW
0

Ningú no dubtava que en un moment donat seria possible fer telefonades durant un viatge en avió -les potencialitats de la tecnologia no tenen límits-, i ningú no dubtava tampoc que fer -o rebre- aquestes comunicacions -que sempre seran urgents i importantíssimes, on vas a parar- hauria de tenir un cost més elevat que fer-les des de terra. Perquè si ja és més car rebre un encàrrec -o telefonar- des de Perpinyà, Milà o Lisboa, en cas que rebem el servei d'un operador espanyol, per posar un exemple, ¿com pot mantenir el seu preu la trucada a quinze mil metres d'altitud? La Comissió Europea ha donat el sus a aquesta possibilitat, que de moment ha provat Air France. La intimitat de les telefonades és ja un vestigi del passat, quan tot just teníem un telèfon per família, i trobàvem poc encertades les cridades a hora de dinar, per exemple... o a partir de determinada hora del vespre! Els espais en les aeronaus no són precisament generosos: serà normal, idò, seguir com tanquen un negoci a la filera de davant -sovint els auriculars dels telèfons peten a un nivell més aviat poc discret- o com a aquest jove de suaquí devora que a distància i amb traïdoria li acaben de trencar el cor. El silenci gairebé reverencial que moltes vegades experimentam dins de l'avió -volar encara provoca respecte, com a mínim- haurà fet història. Si avui és una excepció viatjar amb un grup renouer

-normalment viatges d'adolescents o de jubilats, dos extrems que es toquen- o amb un nin petit que plora inquiet a l'inici o al final del trajecte, la possibilitat de xerrar amb algú que és a terra canviarà la norma. I si ja a molts ens és difícil de recordar si hem estat amb tu en aquest bar, o és que en el local estant vam mantenir una conversa telefònica -jo a la barra i tu passejant, o asseguda al sofà, o en una altra barra, lluny d'aquí-, aviat la memòria mesclarà vols i persones, i converses i negocis, i amb prou feines sabrem si eres tu qui volava o era jo. Probablement el telèfon a bord obre també la porta a la xarxa de les xarxes, i ja no deixarem d'estar enredats ni a aquells fins ara asèptics quinze mil metres. En trànsit podrem xatejar, respondre correus, escriure aquest article. Tal vegada volar deixarà de ser un estat d'excepció -«ara», diuen, «agafau l'avió com si fos l'autobús»-, per mor de la tecnologia, que ens emmascara alçada, distància i velocitat. Vertigen, dius?