TW
0

Lloret, des de temps immemorial, té la sort de tenir sa Comuna. Un terrenys propietat del poble i dels quals el poble, al llarg del temps s'ha servit, però, sobretot, n'ha fet un signe d'identitat, una reserva, i ha creat un espai verd que serveix avui en dia com a lloc de trobada de la persona amb la natura. No només és un lloc d'esplai sinó que alhora és un vertader indret de desintoxicació per a la gent, no tan sols del nostre poble, sinó també de la gent que ens visita. Arnau Mateu Gelabert, batle, Llorito 1990. Era l'any 1989 quan un grup de persones de manera voluntària i altruista decideixen començar un projecte, amb un espai privilegiat, sa Comuna de Lloret. Aquest projecte mimat, amb el suport de l'ajuntament i de la majoria d'institucions i entitats del poble, es converteix en una realitat, que enguany ha arribat a la dinovena edició. Eren altres temps, on el tarannà d'una societat emergent, amb inquietuds i ganes d'activar la vida social i cultural de Lloret engendren un gran projecte, amb l'objectiu de reconèixer i recuperar un espai tan important per al poble de Lloret, com n'és sa Comuna. Un espai verd, amb moltes possibilitats, una nova oferta de temps lliure, pels que la desconeixen i també un espai de llibertat pel seus usuaris habituals. Tampoc podem oblidar els nostres avantpassats que lluitaren tant per recuperar-la i conservar-la. Però d'això ja fa més 20 anys. L'evolució de la diada amb aquests anys ha patit un fort canvi. Ha passat d'uns inicis flagrants amb un altíssima participació i col·laboració per part de la població i totes les entitats i institucions del poble, fins al punt, que a les darreres edicions, s'ha convertit en una caricatura d'allò que fou. Després de 20 anys el que era una realitat, actualment pareix una utopia. Tots aquells valors que es pretenien han quedat en desús, sa Comuna ha tornat a l'anonimat on va romandre tant de temps. Per què ens trobam davant aquesta situació? Mala gestió, canvis dins la societat que han impulsat aquest retrocés social... Doncs no seré jo que jutjaré, sinó que ho farà el temps i la història, que posaran cadascú al seu lloc. Però sí puc afirmar que aquest conglomerat d'aspectes ha conformat una fesomia, una identitat com a poble que no reflecteix ben bé la realitat. La realitat que ens conforma pateix una intoxicació que distorsiona la vertadera realitat. Una possible solució o sortida a aquest conflicte és recuperar els valors i el tarannà d'aquell poble que de forma voluntària i totalment altruista, proposava i realitzava projectes socials, culturals, esportius, que milloraven la tan citada actualment, qualitat de vida. Una de les millors cures per aquesta desintoxicació és la recuperació de la Diada de la natura, l'aire pur, la naturalesa en estat salvatge, les nostres arrels, que poden reconduir-nos al retrobament amb nosaltres mateixos i amb la nostra identitat. Enguany la XIX Diada de natura ha sorgit amb moltes ganes i força gràcies a la participació de les diverses entitats i associacions que conformen la Comissió de Joventut i Participació Social i a l'ajuntament. Més concretament al batle, Arnau Mateu, que personalment ha organitzat i facilitat aquestes trobades. Els actes d'enguany començaran avui a les 15.00 hores amb la concentració dels participants a la Capella. Des d'allà es distribuiran els distints grups de neteja i restauració d'alguns elements clàssics com la cisterna o les teulades. Tots els actes acabaran amb una torrada popular pels participants i una Acampada Jove al mateix cor de sa Comuna.

Montserrat Mateu Puiggròs, Lloret de Vistalegre.