TW
0

La decisió de no fer renou, de governar sense aldarulls i de no generar enfrontaments és una norma d'or d'aquest govern, especialment del PSOE, investit de la pretensió (gens utòpica, pel que s'ha vist en les urnes) de ser un partit majoritari amb vocació de govern i més caracteritzat per la gestió que pel debat ideològic. Es defineix una fita raonable (el possibilisme és bàsic en aquest afer) i s'aconsegueix o, almanco, es fan les passes per aconseguir-la. Posar pisos de preu taxat a disposició de la ciutadania és allò que quedarà en l'imaginari col·lectiu del votant molt per damunt de qüestions partidistes i, a més, en les condicions actuals del mercat immobiliari, és possible. Ahir ens ho demostrà el president amb la presentació de les coordenades d'un milenar de pisos. En el lloc adient, en terreny urbà però a bon preu, i en el temps adequat, que és amb la màxima urgència, es veurà el producte d'aquest treball de govern. Mentre es presentava, els micròfons deixaven en mal lloc els representants de la dreta amb un discurs que, per molt ben argumentat que fos (i jo no ho don per suposat), no l'entén el comú de la ciutadania. El PP pot aferrar-se a la invasió de competències municipals que suposarà, segons el seu parer, la nova llei. La part d'UM que parla per la boca del seu president, senyor Nadal, ho fa de la protecció del terreny rústic dit d'Harmonització. Però ni ser respectuosos amb la llei ha donat un sol vot als populars ni ser més proteccionista que l'esquerra el donarà als uemites. Haurien de saber que on calen les xarxes no són, precisament, pesqueres dels que se l'agafen amb paper de fumar del rigor competencial ni dels ecologistes. Afegir, com fa el PP en el seu argumentari, que la llei prevista no compleix amb els tràmits europeus prevists en els preceptius informes d'impacte ambiental és entendridor però increïble, fins i tot, pels seus.

Tot apunta que aquesta posada en escena de les divergències del senyor Nadal, respecte a la llei que el seu partit col·laborà a redactar, s'ha de llegir en clau interna. Existeix una necessitat real de marcar diferències respecte a l'anterior presidència, la de la senyora Munar, excessivament arrelada en el subconscient col·lectiu. Això no és mal d'entendre i pens que el president Antich a més d'entendre-ho ha fet les passes perquè ningú no en sortís malferit; que no interessa tenir socis agreujats ni provocar-los amb innecessàries banderilles. El que ja no és tan comprensible, per molt que fer oposició signifiqui oposar-se, és el joc del partit de la senyora Estaràs. Reconeguda la mala imatge que tenen entre la ciutadania els especuladors immobiliaris, situar-se al seu costat contra el que molta gent entén com la millor manera de construir HPO, és suïcida. Si, a més, es preveu que el govern Antich faci de l'habitatge el seu principal cartell electoral, situar-se a la contra és lligar-se a una imatge que exigeix molts matisos per a fer-se entendre. No són temps de riquesa cromàtica sinó de traç gruixat i mengívol, i optar per definir-se en el matís pot ser una empresa lloable però molt poc rendible. Supòs que ho saben...

ferranaguilo@ono.com