TW
0

Sr. director: El Sr. Zapatero ens va deixar, en la passada legislatura, una penyora que va dur molta controvèrsia, la qual cosa em fa pensar que certes persones no han passat mai del zero en l'assignatura de gramàtica. A mi m'ensenyaren que cada cosa té el seu nom i que hem de dir blanc quan és blanc i negre quan és negre.

Tal volta el Sr. Zapatero no ho veu així i per això té la caparrudesa i cega obstinació de fer creure que és el mateix un matrimoni entre dos homes o entre dues dones i el clàssic matrimoni entre home i dona, ho vulguem o no amb més horitzó i projecció que el primer. Idò jo, cercant, cercant, un cambrer (sembla mentida que un cambrer tengui més cultura que un polític) em va fer veure que cada cosa té el seu nom; em va dir que no és el mateix una pepsi-cola que una coca-cola, no és veritat?

Ambdues són begudes, amb el mateix color si ho voleu i les mateixes propietats que un líquid, però amb certes diferències. Tampoc no és el mateix una moto que un cotxe, tots dos són vehicles però hi ha moltes diferències entre una i l'altre. De la mateixa manera, no es pot anomenar matrimoni a la unió formada per dos lleons (un mascle i una femella). Tot són unions i parelles, però, sincerament, es pot anomenar matrimoni la unió de dues persones del mateix sexe quan no es defineix per la naturalesa i característiques pròpies de la parella formada per un home i una dona? On es troba la capacitat reproductiva de l'espècie humana dins la unió (ja no diré matrimoni perquè, no hem de fotre faves, no ho és) homosexual?

També hem de reconèixer que l'home i la dona tenen les seves diferencies psíquiques i, a la vegada, són complementàries i formen la llar apropiada per a l'adient desenvolupament psicofísic dels fills. No vull dir amb això que els homosexuals no siguin persones dignes i respectables, Déu me n'alliberi, tot al contrari, però ja que ens trobam en el segle XXI, facem ús del seny i de la maduresa que, en teoria, això ens ha de proporcionar i anomenem cada cosa pel seu nom i no pretengui, Sr. Zapatero i altres col·lectius que pensen com ell, fer combregar la societat amb rodes de molí.

Joan Llorenç Amer
Comes. Marratxí.