L'ocupació a la construcció

És una bona notícia. Les Balears no poden arriscar-se que a causa d'una legítima aspiració social minoritària el poder públic acabi essent presoner de ficcions polítiques que esdevenguin il·legítimes, tal com seria que en nom de la preservació genèrica del territori s'acabàs condemnant a l'atur milers de persones, quan se té la capacitat d'estalviar el tràngol a aquests ciutadans. I no se tracta, només, de la mínima solidaritat amb ells sinó, i sobretot, de la capacitat d'exercir el poder polític amb racionalitat. La notícia avançada per Socias no ha merescut respostes cridaneres. Possiblement perquè encara passen una mica desapercebudes les conseqüències d'allò que digué. En síntesi, el que passarà és que a curt termini se posaran en marxa grans obres d'infraestructures al mateix estil que les que hem viscut. Seran diferents? Sí, naturalment. Perquè mai una obra pública -afortunadament- és igual si la fan administracions diferents. Ara bé, el bessó sí que ho és, des del punt de vista econòmic. És a dir, l'obra pública serveix a tot govern que no té altra cosa per crear feina justament per això: per provocar ocupació a la construcció. És previsible que les veus crítiques que s'aixecaren tot d'una contra l'anunci de les grans obres del Govern del PP es torbaran a deixar-se sentir novament, però se sentiran més tard, en un parell d'anys. I tenen raó. Perquè el sistema de mantenir la contractació a la construcció basat en infraestructura pública és enganyós. No és dolent fer les infraestructures sinó apostar per fer-les de cop perquè així se produeix -com ha passat- un efecte crida que nodreix de mà d'obra la construcció. Però i llavors, què? Doncs això que ara tenim. Que se perd una mica d'ocupació a la construcció i tothom tremola. Però no ens enganyem. El sistema, per dolent que sigui, i ho és perquè com a molt és allò de qui dia passa any empeny o, més justament dit, qui any passa legislatura empeny, no té, tanmateix, tal com estan les coses ara i aquí, alternativa.

Segons les dades ofertes per Socias, al voltant del 16% de l'ocupació a Balears està enregistrada a la construcció. Més de seixanta mil persones. Prop de setanta arribaren a ser. Què ha de fer el Govern de Francesc Antich davant d'aquesta realitat? Allò més fàcil, poruc i absurd seria caure en la ximpleria de donar teoria ideològica com a resposta a un problema real, tangible i que necessita resposta a curt termini. Immediat termini, cal dir. Per això no hi valen «canvis de model», «sostenibilitat» i d'altres receptes. Que no vol dir que no serveixen per a moltes coses, però a una regió tan petita com Balears deixar caure l'ocupació a la construcció seria una bogeria i un suïcidi polític per un partit que, com el PSOE, vol ser percebut -ara molt més que no fa uns anys- com una força de govern, centrada, social i que està lliure dels radicalismes que l'acompanyen. Amb la construcció li passa més o manco el mateix, al PSOE, que amb Son Espases. Que és molt fàcil anar a fer el gambirot a les manifestacions, cridant contra el PP, pensant-se que tot val perquè total no guanyaran les eleccions, i llavors se troba, mitjançant dos miracles agnòstics -que el PP no tengués un diputat més ni a Menorca ni a Mallorca-, amb el poder a les mans i ha de respondre de manera immediata a un repte a la solució del qual no hi val per res la demagògia feta a l'oposició.

Mantenir la màxima ocupació a la construcció és, avui per avui, el principal repte que té el Govern Antich. I ho deu saber, a la vista del que diu el seu company Socias.