Eduard Bonnín i els Cursets de Cristiandat

La mort de Bonnín posa punt i final a una etapa de la història de l'Església de Mallorca. Acaba una vida, però se'n projectarà en el futur el nom i l'obra. Una projecció que, ben segur, el temps acabarà trobant el lloc d'honor que es mereix Bonnín en les pàgines de la història de Mallorca. Una etapa que, això no obstant, no ha estat plantejada amb encert, ni des del punt de vista emocional ni racional. El model de Cursets, fundat per un grup de joves mallorquins dirigents d'Acció Catòlica, entre els quals hi destacava Eduard Bonnín, s'han estès arreu de la catolicitat, com una metodologia apostòlica, però també com un moviment, com un model amb una capacitat extraordinària per socialitzar cristians compromesos. Aquest fet és inqüestionable, de la mateixa manera que també es constata que aquest corrent mai no ha deixat ningú indiferent i ha acabat dividint l'opinió pública i la comunitat de creients mateixa, en alguns casos. S'han escrit diversos llibres d'interès sobre Bonnín i l'obra que s'ha anat suscitant al seu entorn, la majoria reivindicatius i destinats a deixar constància del lideratge d'Eduard en aquesta acció cristianitzadora. És més, algunes d'aquestes obres tenen com a principal finalitat reforçar la idea de Bonnín com a fundador, atès que sobre aquest paper no hi ha unanimitat ni entre els protagonistes mateixos i continua essent qüestionat en diversos sectors pròxims a Cursets. Particularment, la figura senyera de Bonnín m'ha interessat profundament. De fet, he llegit i estudiat amb una certa exhaustivitat allò que ha representat «Cursillos de Cristiandad» per a Mallorca i la seva Església. Puc garantir que no és una temàtica fàcil d'explicar, sobretot des del punt de vista eclesial. Més aviat em resultaria més fàcil fer-ho des del vessant sociològic i d'allò que podria haver representat com a missatge i com a model que permetia encabir en l'Església individus i grups que no se sentien gaire còmodes amb el model clerical illenc. Una de les notes més destacades dels Cursets és la seva mallorquinitat i la singularitat com a moviment, precisament perquè sempre ha tingut un punt d'acidesa, de crítica i de rebuig a la jerarquia, tot com a resultat de la seva militància i la seva reivindicació laica. En aquest sentit es pot dir que n'Eduard ha viscut una vida coherent, com a seglar, com a aglutinador i com a comunicador d'una idea alternativa i directa de ser cristià.