Els paratges de la puda

Hi ha indrets especialment afectats per les aigües estancades, on les olors fan part no només del paisatge, sinó també de la toponímia. És el cas de la Font Pudosa o del Paratge de la Puda, a l'indret de Banyoles (Girona). Aquestes aigües, en el cas de Banyoles, a més d'olors fortes tenen també propietats curatives i terapèutiques. De fet, en aquell indret encara s'hi conserven restes d'un antic balneari d'esbarjo i salut. Transitant per aquell lloc hom no pot deixar d'associar aquell paisatge natural amb totes les malifetes que l'home està fent amb el territori, sobretot a casa nostra. Al mateix temps és impossible no vincular aquella simbologia amb les males olors que acaben fent molts dels negocis insaciables que es realitzen a costa del territori. En general, per altra banda, els paisatges naturals que tenen més atractiu i que contenen més elements de referència mediambiental són els que estan sotmesos al pitjors tractaments per part del mercat immobiliari o turístic. Paradoxalment, com més pudor fan, com més grollers són els negocis que es realitzen a costa del medi, més propietat curativa i més valor taumatúrgic acumula aquest mateix territori. Ho hem vist a Eivissa al llarg dels darrers anys; ho hem constatat a Andratx i ho continuam comprovant en molts indrets de les Illes Balears, com pitjor es tracta el territori pitjor acaba tractant el territori als seus botxins. Per altra banda, tornant al paisatge particular de Banyoles, el principal valor de identitari que conté l'Estany és la singularitat paisatgística, un particularisme que, entre molts altres ingredients, porta associat la referència a la pudor, entès com a despertador permanent que allò millor que tenim necessita els seus elements correctors, els referents que ens recordin de forma permanent que bo i dolent van sempre associats, que la pudor és curativa, i que un paisatge atractiu pot ser maltractat per la presència destructora de l'espècie humana. Aquests dies en què s'avaluen els resultats de Kyoto, valdria la pena revisar, a casa nostra, els paisatges de la puda, és a dir aquells que durant els darrers deu anys han estat destruïts, malmenats i, a sobre, desprenen olors insuportables.