De com Mallorca ha salvat Albacete i, de pas, la civilització occidental

Opforland, terra de moros i fados, de dàtils, toros, bananes, vins aristocràtics i traïdors, i del cínic i nihilista Pessoa (és a dir, Andalusia, les Illes Canàries i Portugal "menos mal, ja no els queda ni Portugal!), ha decidit atacar Blueland, vénc a dir, dic, la terra celestial de les camises blaves. No només això, el seu objectiu és aixafar i conquerir Albacete; Albacete, caga y vete, criden els rojos subversius, que aquesta vegada amb tota la traïdoria del món, han descrit una voltera, i, en comptes de venir de l'est, com sempre, han perpetrat una abjecta maniobra, i s'han plantat a Opforland des de l'oest. Se sospita que, anteriorment, sense avís previ, s'han fet amb l'illa de Perejil a l'alba, amb vent de ponent, com va dir Shakespeare. Albacete, el bressol de la cultura occidental, la reserva espiritual d'occident; Albacete, merina i castellanomanxega, caprina, bovina i immortal, formatgera i ampla, oberta i beneïda del cel blau, blau, reblau, blavíssim; Albacete! Albacete, nogensmenys, com diria el president Montilla; Albacete, la pàtria de Bono i del seu papà falangista!, bono, bono, bono! Fins aquí podíem arribar! Què s'han cregut aquestes bèsties d'Opforland? Que ens en quedarem amb de braços creuats? Que claudicarem una altra vegada? Que serem banyuts i pagarem el beure? Que no ens indignarem tant com els bessons de la sacrosanta i cristianíssima Polònia? Bono, bono, bono!