Memorial democràtic

Amb aquest anunciat s'ha celebrat, aquesta setmana, un col·loqui internacional a Barcelona. S'ha fet precisament en el context del debat sobre els continguts de la denominada Llei de la Memòria històrica. Qualsevol vessant relacionat amb la dialèctica d'aquesta temàtica provoca reaccions de tota casta, la majoria de les quals escassament exemplars per a la ciutadania. Les tesis a favor i en contra de la Llei aporten elements que, des del vessant del present, semblen d'allò més obvi i normalitzat en qualsevol societat fonamentada en la cultura democràtica. No obstant això, quan eixamplen la mirada al passat i l'introdueixen en el present, alguns d'aquests mateixos raonaments es desenfoquen i distorsionen el conjunt de l'argumentari. Fins i tot algunes frases, segurament fora de context, com ara les que hem llegit aquests dies d'un historiador del llenyam de Josep Fontana, consideram que tampoc no ajuden a la reconciliació, sinó que més aviat encenen la polèmica i emboiren la credibilitat i el rigor científic. Hom té la sensació que aquest «memorial o memòria», com es trobi més oportú denominar-ho, no acaba d'aconseguir els seus objectius, ni didàctics ni de comunicació. Per ventura no acabam de prendre consciència de tot allò que suposà el franquisme com a règim, és a dir com a mecanisme de refugi i de justificació. El franquisme, com a construcció simbòlica i política, per ventura s'ha d'analitzar i entendre des de la sociologia dels vencedors, igual que passà amb els totalitarismes vencedors el 1945 que persisteixen sense reconèixer-se culpables. M'ha sorprès que Fontana parli, ara, d'un «projecte genocida planificat». Dit així i si fos cert, hauríem de començar a repensar i estudiar com explicam totes i cada una de les matances, assassinats i morts violentes que es produïren abans, durant i després dels tres anys fatídics de la guerra. En qualsevol cas, personalment, el que més em costa, en aquest inici del segle XXI, és percebre un cert aire hagiogràfic a la dreta i a l'esquerra. Uns produint llibres de consum altament contaminants i uns altres amb discursos que tenen més aviat flama de míting. En parlar de la Guerra sempre m'he vist entre els militants d'una tercera via, la dels pacífics, la d'aquells que patiren una guerra, que no la cercaren i tampoc no l'oblidaren. Davant la confrontació bel·ligerant del present cal cercar una explicació en la majoria d'aquells que optaren per cercar el futur per un altre camí, molts dels quals també exposant o perdent la seva vida.