90 anys d'història

Tomàs Vibot i Albert Herranz acaben de publicar una història il·lustrada del Club Marítim del Molinar de Llevant, tot coincidint amb la commemoració del noranta aniversari d'aquella entitat. Com podeu imaginar, es tracta d'una obra divulgativa, amb reproducció de fotografíes i documents d'època, tot plegat d'un interès extraordinari no només en clau interna, sinó des de la perspectiva de la història social de Palma. Per ventura allò més suggestiu d'aquest llibret, de 48 pàgines, és tot allò que apunta i un nombre significatiu d'interrogants que hom va anotant a mesura que llegeix les pàgines introductòries, d'aspecte asèptic i d'aparença estrictament narrativa. Tanmateix, estam davant una obra que és quelcom més que un simple document commemoratiu, perquè té la vocació testimonial i de denúncia d'un patrimoni ciutadà no reconegut i amb tendència a desaparèixer. La història tradicional, és a dir aquella partícula del passat que ha estat contat i escrit, ha estat terriblement injusta amb les classes populars i el seu entorn, sobretot perquè han estat eclipsats per la història del poder i per aquelles partícules considerades com a glamuroses o de primer nivell. D'aquesta manera tot allò que ha romàs més enllà de la segona fila no ha restat fixat en el disc dur de la memòria històrica, entre d'altres coses perquè no hem tingut la capacitat, com a país, de tenir un discurs plausible sobre el paper de la ciutadania considerada com a subalterna. Estam, doncs, davant una denúncia més de la nostra incapacitat per elaborar un discurs sobre el present que atorgui protagonisme a un seguit de submons vius que continuen passant desapercebuts. Vibot i Herranz tenen l'habilitat de recordar-nos un paisatge i ens acompanyen per unes rutes que ben bé valdria la pena recordar que persisteixen, i que ens associen a una Mallorca que manté vives les seves connexions amb el passat. La toponímia, els costums, la pesca, l'esport, l'estiueig, la indústria, la festa i la sociabilitat en clau de barriada, des del registre popular, esdevé un producte encisador i ajuda a restaurar el rostre d'unes figures i d'uns trets que els temps i les ideologies dominants han tingut cura d'esborrar, vull pensar que inconscientment.