Relacions amb sentit comú

TW
0

Que les Illes Balears i el Principat de Catalunya formam part de la mateixa nació és una qüestió que no pot discutir ningú. N'hi ha que pensen que aquesta és Espanya i altres pensam que són els Països Catalans.

Curiosament, aquells que podríem incloure dins el grup ideològic dels «anticatalanistes» (entre els quals i malgrat la buidor ideològica mostrada al final no tenc dubtes de comptar-hi l'anterior president del Govern, Jaume Matas), ho tenen molt cruu a l'hora d'explicar i defensar la seva postura, ja que al mateix temps han de defensar la sacrosanta (per a ells) unitat d'Espanya i el màxim distanciament possible del Principat de Catalunya, dues idees males de conciliar.

Evidentment no és la meva intenció perdre el temps amb despulles ideològiques del franquisme, només volia constatar, de passada, la contradicció que significa defensar una unitat d'Espanya que inclou Catalunya i les Illes Balears i al mateix temps fer mans i mànigues per mantenir el màxim d'enfrontats aquests territoris.

Sí que vull fer qualque comentari al previsible, lògic, natural i necessari acostament entre dos territoris que, Espanya a banda, compartim qüestions tan importants com la mateixa història, la mateixa llengua pròpia, la mateixa cultura, la mateixa mar, el mateix clima, els mateixos interessos... i els mateixos problemes i enemics.

Qui vulgui defensar els interessos de la ciutadania de les Illes Balears (i els governants, que jo sàpiga, estan per això) ha de fer propostes de treball conjunt amb les nostres terres germanes del Principat de Catalunya i del País Valencià. Estam parlant de pura lògica. De sentit comú.

És necessari, doncs, que es reverteixi la política de cercar l'enfrontament amb les nostres terres germanes que va promoure el Govern de Jaume Matas i que és herència pura i directa del franquisme.

És urgent que els actuals governants recuperin el treball en favor del bé comú i que abandonin les supersticions i complexos d'inferioritat amb què va actuar el Govern de Jaume Matas i que aprofitin la força del Principat de Catalunya i la seva predisposició, en favor dels interessos de la ciutadania de les Illes Balears.

Les Illes Balears han d'anar del braç del Principat de Catalunya i del País Valencià (si els actuals governants valencians ho permeten) sense complexos i, òbviament i com no pot ser d'altra manera, tractant de tu a tu els governants de les terres germanes.

És una bona notícia que el nostre Govern hagi anunciat que farà pinya amb el del Principat per defensar competències aconseguides amb el nou Estatut.

També és important deixar de ser l'única cultura que es passeja pel món donant una imatge de divisió, i per tant, de feblesa. És necessari trobar la forma idònia perquè els nostres creadors (escriptors, músics, pintors...) es puguin donar a conèixer aprofitant la puixança i fortalesa del Principat.

Cal garantir de manera immediata que totes les emissions de televisió i ràdio fetes en català puguin tenir garantida la recepció a les Illes Balears; de la mateixa manera, cal garantir que les televisions de les Illes Balears que emetin en català puguin arribar a la resta de territoris de parla catalana.

La defensa dels interessos de la nostra comunitat, ara per ara passa per fer feina, en moltes matèries, en el mateix sentit que el Principat de Catalunya.

En sentit comú.