Que les Illes Balears i el Principat de Catalunya formam part de
la mateixa nació és una qüestió que no pot discutir ningú. N'hi ha
que pensen que aquesta és Espanya i altres pensam que són els
Països Catalans.
Curiosament, aquells que podríem incloure dins el grup ideològic
dels «anticatalanistes» (entre els quals i malgrat la buidor
ideològica mostrada al final no tenc dubtes de comptar-hi
l'anterior president del Govern, Jaume Matas), ho tenen molt cruu a
l'hora d'explicar i defensar la seva postura, ja que al mateix
temps han de defensar la sacrosanta (per a ells) unitat d'Espanya i
el màxim distanciament possible del Principat de Catalunya, dues
idees males de conciliar.
Evidentment no és la meva intenció perdre el temps amb despulles
ideològiques del franquisme, només volia constatar, de passada, la
contradicció que significa defensar una unitat d'Espanya que inclou
Catalunya i les Illes Balears i al mateix temps fer mans i mànigues
per mantenir el màxim d'enfrontats aquests territoris.
Sí que vull fer qualque comentari al previsible, lògic, natural
i necessari acostament entre dos territoris que, Espanya a banda,
compartim qüestions tan importants com la mateixa història, la
mateixa llengua pròpia, la mateixa cultura, la mateixa mar, el
mateix clima, els mateixos interessos... i els mateixos problemes i
enemics.
Qui vulgui defensar els interessos de la ciutadania de les Illes
Balears (i els governants, que jo sàpiga, estan per això) ha de fer
propostes de treball conjunt amb les nostres terres germanes del
Principat de Catalunya i del País Valencià. Estam parlant de pura
lògica. De sentit comú.
És necessari, doncs, que es reverteixi la política de cercar
l'enfrontament amb les nostres terres germanes que va promoure el
Govern de Jaume Matas i que és herència pura i directa del
franquisme.
És urgent que els actuals governants recuperin el treball en
favor del bé comú i que abandonin les supersticions i complexos
d'inferioritat amb què va actuar el Govern de Jaume Matas i que
aprofitin la força del Principat de Catalunya i la seva
predisposició, en favor dels interessos de la ciutadania de les
Illes Balears.
Les Illes Balears han d'anar del braç del Principat de Catalunya
i del País Valencià (si els actuals governants valencians ho
permeten) sense complexos i, òbviament i com no pot ser d'altra
manera, tractant de tu a tu els governants de les terres
germanes.
És una bona notícia que el nostre Govern hagi anunciat que farà
pinya amb el del Principat per defensar competències aconseguides
amb el nou Estatut.
També és important deixar de ser l'única cultura que es passeja
pel món donant una imatge de divisió, i per tant, de feblesa. És
necessari trobar la forma idònia perquè els nostres creadors
(escriptors, músics, pintors...) es puguin donar a conèixer
aprofitant la puixança i fortalesa del Principat.
Cal garantir de manera immediata que totes les emissions de
televisió i ràdio fetes en català puguin tenir garantida la
recepció a les Illes Balears; de la mateixa manera, cal garantir
que les televisions de les Illes Balears que emetin en català
puguin arribar a la resta de territoris de parla catalana.
La defensa dels interessos de la nostra comunitat, ara per ara
passa per fer feina, en moltes matèries, en el mateix sentit que el
Principat de Catalunya.
En sentit comú.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.