¿Quan, en tota la historia, han pogut els menorquins participar
a pler en uns jocs poliesportius d'esperit olímpic? ¿Quan han
gaudit l'oponunitat de competir i de penjar-se al coll trenta
medalles, deu d'or? ¿Quan, en qualsevol avatar de qualsevol època,
els menorquins han exercit el dret de representar Menorca en un
esdeveniment esportiu intrnacional, perfectament ¿quan hem
passejat, de portes a fora de l'illa, la nostra bandera als quatre
vents sense amargar-nos-en, més tost proclamant el que som com a
poble aquilotat?
Com molt bé haureu deduït de la marrada anterior, la resposta és
nitida. Mai, mai no ho hem pogut fer. La resignació secular, però,
s'ha trencat aquests dies. Menorca, per primera vegada, ha pres
part en el desenvolupament dels jocs internacionals d'illes d'un
organisme anomenat International Islands Games Association (la
IGA). Va néixer a Man 1'any 1985. Primer va constituir una simple
trobada per celebrar l'Any de l'Esport, instituït de portes a dins
per les autoritats polítiques d'aquella illa britànica. De seguida,
per, prengué volada, i dos anys mes tard ja reunia diverses illes
petites de la Corona britànica per donar perfil a uns jocs
interilles. Avui integren l'entitat vint-i-cinc tritoris insulars
de geografia dispar en el mapamundi. N'hi ha de les regions
escandinaves a l'hemisferi nord, passant per determinades illes
britàniques, unes poques de mediterrànies i altres de l'Atlàntic
sud, amb la pertinenca de Santa Elena (l'illa presidi de 1'urc
Napoleo) i les Malvines, davant les costes agrestes de
l'Argentina.
Menorca s'hi va incorporar l'any 2005, completant els numerus
clausus fixats als estatuts. Hi havia des de la fundació la
previsió d'arribar, com a màxim, a vint-i-cinc membres actius de
ple dret. Menorca pogué aprofitar certs vents favorables, i vet
aquí, que rebé la feliç oportunitat de formar-hi part. L'ingrés,
però, té un nom "el nom d'una persona en singular" que ens esbatanà
totes les portes, sortejà barreres, negocià bonibé en solitari i
féu valer una excepcional influència amb els membres escandinaus
"parlant el suec de tu a tu" i amb algunes personalitats
britàniques molt conspícues amb enorme pes en l'organització. I és
clar, fent-ho sempre en un anglès naturalíssim, capaç de salvar la
gèlida indiferència que apliquen els anglesos quan hom no parla la
seva llengua amb fluïdesa materna. Que Menorca ingressés a la IGA
es deu, en efecte, a l'acció d'un home per damunt de la de
qualsevol altra persona. Ell porta la idea a Menorca: tot d'una
sembla rara, extravagant, però aviat es féu evident que era una
organització de debò, un moviment esportiu intrnacional pur que
podia donar a Menorca enorme empenta esportiva.
Així va ser que el nostre home capdavanter va curar de tot: dels
contactes polítics a Menorca, les connexions amb la cúpula de la
IGA, els càlculs de probabilitats, les gestions d'amistances amb
els membres que haurien de votar l'acceptació, o el rebuig, de
Menorca, etcètera. Fou, com dic, una entera obra personal. Ell la
va concebre, la va activar i, al capdavall, la va desplegar al
mil·límetre. No dubt gens que va ser per ell que s'aconseguiren els
vots favorables de l'assemblea, guanyats un a un. Estic parlant del
doctor Antoni Olives, un dermatòleg maonès format a Suècia "format,
vull dir, en la seva plausible dimensió cívica, i no manco en la
vessant mèdica que el prestigia. Un cop que tingué la màquina ben
dissenyada, el Consell Insular ha tingut l'encert de deixar-se
guiar. La postura de discreció i de llibertat d'actuació per part
de doctor Olives es el que ha permès aplegar tots els èxits que ara
victorejam els menorquins. Açò és: l'èxit polític i diplomàtic,
primer, i, després, l'èxit de la logística per moure el contingent
humà que es desplaça a Rodes a competir en els dotzens jocs
insulars. I com a esplèndida culminació de tot plegat, també
aplaudim ara els magnífics resultats esportius. Havent competit en
quinze disciplines amb més de 2.500 participants, els atletes han
tornat a casa amb deu medalles d'or, nou de plata i onze de bronze.
El palmarès ha projectat Menorca en el lloc setè per nombre de
medalles aconseguides, d'un total de vint-i-cinc delegacions en
lliça. Crec que no està gens malament, ans al contrari. Com que els
esportistes ja han rebut el seu bany de masses i tots els
agraïments institucionals raonables per al cas, i el Consell
Insular ja n'ha extret tot el lluïment que calia pensar en termes
de bona opinió pública, jo m'atreviria, ara, a demanar per al
doctor Olives el reconeixement individual, específic, que mereix.
El servei fet a Menorca em sembla molt assenyalat, tal i com recull
el Reglament d'Honors i Distincions de la corporació insular.
Voldria que el Consell, idò, li pengés la medalla que s'ha
abrivadament guanyat pensant en el bé de 1'illa.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.