Dijous passat es varen publicar les notes de la Selectivitat
d'enguany. Els resultats han estat semblants als dels anys
anteriors: gairebé un noranta per cent dels alunes que s'hi
presenten aconsegueixen aprovar. El balanç, per tant, és altament
positiu. Sempre hi ha qui es demana com així hi ha d'haver una
prova tan traumàtica com aquesta si tammateix només serveix per
constatar que qui ha aprovat el batxillerat ja està prou preparat
per anar a la universitat.
Abans de contestar aquesta pregunta vull que quedi clar que jo
som un ferm partidari de la Selectivitat. I, a més a més, crec que
la seva estructura actual no és dolenta. Tal vegada es podria
millorar amb un parell de retocs, però el bessó és el que ha de
ser. La Selectivita serveix, abans de tot, per unificar els
programes i els criteris d'avaluació dels distints centres
educatius. Tots els qui ens dedicam a la docència sabem que les
programacions sempre són orientatives i que cal adaptar-les a cada
grup i àdhuc a cada alumne concret. Aquesta contextualització,
emperò, no pot ser gratuïta, ha de tenir uns límits clars,
especialment al batxillerat, quan ja no es tracta d'obtenir el
títol mínim que es pot exigir a qualsevol ciutadà, sinó que ja
parlam de la preparació per poder cursar estudis superiors. I
aquests límits són els que ens deixa molt, però molt clars
l'existència d'una prova final comuna per a tothom. Per altra part,
tenim el problema de l'accés de l'alumnat als estudis
universitaris. Resulta que hi ha moltes carreres que no disposen de
totes les places demanades i, generalment, el criteri de selecció
és el de la nota. Sense una prova comuna que igualàs el grau
d'exigència, alguns centres educatius podrien tenir la temptació
d'inflar l'expedient dels seus alumnes perquè tenguessin més
facilitats per poder assolir la matrícula als estudis que
desitjassin. I això, naturalment, aniria en detriment d'aquells
centres que fossin realment rigorosos i objectius. Es premiaria,
per tant, els qui fessin les coses malament per davant dels qui les
fessin bé.
El fet que hi hagi tants d'aprovats és per mor que la selecció
ja s'ha fet en origen. Efectivament, els dos motius abans indicats
fan que els centres s'afanyin en la seva tasca docent i en el grau
d'exigència als seus alumnes. D'aquesta manera, la immensa majoria
dels qui aproven segon de batxillerat, estan prou preparats per
afrontar la selectivitat amb garanties d'èxit. Generalment els pocs
que suspenen solen ser, o bé els qui han aprovat justet justet, o
bé els qui només han fet assignatures soltes durant el curs i han
tengut abandonades la resta. Llevat d'aquests dos casos, els
suspesos són molt pocs. I és que la selectivitat ja havia complert
la seva tasca abans de tenir lloc!
És ver que els alumnes pateixen molts de nervis, però s'ha
d'entendre que també és una preparació per al que els vendrà
després: tant a la universitat com després, si s'esdevé, a les
oposicions que es puguin presentar, es trobaran en situacions
similars, que hauran de ser capaços de superar sense traumes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.