Antich, prudent

TW
0

L'actual Francesc Antich està donant notables lliçons de sensatesa política que demostren el grau de maduresa al qual ha arribat pocs dies abans de tornar a ser proclamant de bell nou president de les Balears. Ja no és aquell jove impulsiu del 1999 que arribà al poder després que en l'anterior legislatura el PP s'hagués vist forçat a posar tres presidents (Cañellas, Soler i Matas) fet que suposà que l'esquerra arribàs al Consolat disposada a canvair les coses en pocs anys. Pagaren molt car aquell lògic però també contraproduent voluntarisme. Antich tampoc ja no és aquell jove que arribà a candidat socialsita fa vuit anys després de superar unes duríssimes eleccions primàries internes que deixaren ferides i contradiccions difícils de curar.

El resultat fou que s'emprengués una política massa radical que dugué a enfrontaments amb el sector turístic i, a la llarga, a la pèrdua del poder. Tot i així, i vist des de la distància, aquell Pacte de Progrés obtingué uns bons resultats electorals i perdé el poder no pels resultats de Mallorca, sinó pels d'Eivissa i Formentera. Però el més important és que l'Antich actual ha entès perfectament les equivocacions del passat, el voler pitjar massa l'accelerador i ara es mostra molt mès moderat i centrat, i a més compta amb el suport de Madrid, ara governat pel PSOE. La forma com ha duit la negociació per formar el nou pacte de centreesquerra ha estat un exemple de maduresa, tacte i habilitat. Si Moncloa li envia els recursos que necessita, la legislatura pot començar de forma excel·lent. També denota una ferma voluntat de discrispar la vida pública i d'aportar serenitat al conjunt de la ciutadania, que vol mantenir el seu nivell de benestar i d'inversions públiques, però sense les estridències i les presses que han marcat la passada legislatura. Antich aporta equilibri. És el seu gran actiu i l'ha de saber mantenir.