La campanya i les eleccions

Amb una intensitat i una vigilància mai vista, la Junta Electoral ha hagut d'arbitrar unes setmanes de lluita intensa. Les denúncies han sovintejat i la cosa no ha acabat, encara. Avui ja no es pot fer campanya, però tenim dret a parlar de política? I, els ciutadans, també estam sotmesos a les regles de joc que afecten els partits polítics que han manifestat la seva intenció de participar? No acab de tenir clar si, en el nostre cas, els ciutadans també estam sotmesos a una vigilància minuciosa, sota sospita, com els hooligans arremolinats com bestiar en un estadi de futbol. Podem parlar de la campanya? Podem parlar d'eleccions o d'això no se n'ha de parlar, perquè, avui no toca? I si ens limitam a activar la ciutadania perquè vagi a votar, ho podem fer, o millor tampoc? Avui és un dia estrany, com un dia qualsevol a Gethsemani, aquell monestir de la Trapa on el poeta Ernesto Cardenal passà alguns anys de la seva vida. Allà tots els dies eren iguals, ningú no podia parlar, ni manifestar els seus sentiments, ni escriure, ni crear, ni tan sols es podien observar les estrelles. Només es podia reflexionar i treballar. En realitat, per ventura tampoc no és del tot negatiu que avui els ciutadans de les Illes Balears reflexionem, i ho facem almenys un dia cada quatre anys. No seria negatiu, si això servís per estimular el nostre esperit crític amb la realitat i tinguéssim la capacitat de ponderar amb mesura i valorar tot allò que racionalment som capaços d'entendre i emocionalment ens demana el cor. Ahir es va inaugurar la Fira del Llibre, per tant, en el context de la litúrgia editorial per ventura val la pena recordar el títoAños perdidos, títol del primer volum de memòries del poeta i revolucionari Ernesto Cardenal.