Els Oscar de parla no anglesa

Per primer cop en la meva vida des que ho fan en directe per televisió no vaig veure la festa dels Oscar i per primer cop varen guardonar Martin Scorsese després de set nominacions. Esper que ningú no ho conti al director de pel·lícules molt més bones que Infiltrats. En qualsevol cas, jo ja he fet una mica de penitència, com correspon a un home carregat de culpa. Tampoc no m'agradà Babecom ja va quedar constància a l'escandall que pertocava. També sabia que Penélope Cruz no s'enduria el premi a la millor interpretació, ella també, en favor de Helen Mirren, extraordinària com a reina a The Queen. Com gairebé sempre, l'únic interès estava a la secció de pel·lícules en llengua no anglesa, on per primer cop, també, hi havia un nord-americà que havia rodat una pel·lícula en japonès. Està clar que parlam de Clint Eastwood, el meu admirat Clint Eastwood que primer ens va oferir la 'versió' nord-americana d'Iwo Jima i posteriorment la japonesa. Una idea brillant, sens dubte, però no passava d'aquí. Tota la resta es traduïa en molts minuts, moltíssims, massa i sense gens de substància. Per això em pensava que pesaria aquesta circumstància a l'hora de concedir el premi on també participava una producció espanyola que no era ni d'Almodóvar ni de Garci. Era El laberinto del fauno de Guillermo del Toro. Fantàstica en tots els sentits. Per dir-ho de qualque manera, el tapat era La vida dels altres del debutant Florian Henkel, que em va recordar no argumentalment, i per raons òbvies que no cal tan sols revelar, La conversa de Francis Ford Coppola. Una precisa i creïble història sobre la dificultat de viure a l'Alemanya de l'Est en temps de l'ocupació comunista. Tot sense exageracions i brollant condició humana de tots i cadascun dels personatges que hi intervenen. Vist el vist, és a dir totes les que estaven millor col·locades a la travessa, no tenc cap dubte que la pel·lícula alemanya, com tants cops i amb l'excepció de Garci, sempre es pren una de les millors opcions, com ho prova que la pretenciosa, exquisidament 'confeccionada' i absolutament avorrida Cartes des d'Iwo Jima no ha guanyat. M'hauria agradat que la pel·lícula de Guillermo del Toro hagués guanyat i no per espanyolisme, a mi m'agrada el cinema i gens les banderes, senzillament perquè em va parèixer una autèntica meravella. Fins i tot em veuria capaç de defensar-la davant La vida dels altres i això que no tenc massa arguments per atacar-ne una o l'altra. Filant prim, dir que a Das Leben der anderen em va sobrar la petjada en vermell. A El laberinto del fauno no hi sobrava ni hi mancava res. Quines coses!