Ferran Aguiló

S'abriguen després de ploure i abans de banyar-se

Ferran Aguiló30/01/07 0:00

Prendre precaucions es coneix popularment com abrigar-se abans de ploure. I el PP del senyor Matas hauria estat previngut si hagués enviat a l'ostracisme al senyor Del Olmo, batle de Santa Margalida, tot d'una que aparegueren greus denúncies que el definien, en el millor dels casos, com un personatge cobdiciós capaç de trair amics, utilitzar socis i compaginar el càrrec institucional amb negocis relacionats amb ell. Ja no parl de fer-lo fora quan, després i a més a més, es conegueren les cintes que el retraten. Ja sabem que aquestes no tenen validesa com a prova en un judici, però parlam de política, no de garanties jurídiques. I, en política, és bàsic saber quina imatge es vol oferir. La del grup del senyor Matas ja l'hem vista: defensar-se utilitzant totes les possibilitats legals i obviar que existeixin més responsabilitats que les penals. Com que tenen la convicció que el seu electorat els perdonarà aquests «pecats de la butxaca» no han necessitat abrigar-se abans de ploure i mantenen en el càrrec un grapat de personatges imputats per la justícia.

I ara, per què o per qui han hagut de fer com si s'abrigassin abans que els caigui al damunt una bona arruixada? Si no s'han mogut davant el que queia des de fa molts mesos "fins i tot el president Matas es passejà amb l'ara dimitit per Santa Margalida el dia de la Processó de la Beata", hi ha motius per creure que han rebut el pronòstic d'un alarmat meteoròleg ben informat. Dos dies han bastat per a desempallegar-se d'aquell que defensaven sense dubtes. Per amollar llast que, deien, no els afectava en el seu vol victoriós. No hi ha cap motiu per a l'esperança. La neteja no ha començat, no hi ha intencions de fer-la i no s'ha detectat cap passa de «valentia ciutadana» (en paraules del fiscal sobre els personatges que s'amagaren darrere les garanties legals per a no reconèixer la seva veu ni sotmetre's a una anàlisi pericial que esbrinàs si l'enregistrament d'un evident cas de corrupció era real o un muntatge. Opinau voltros després de sentir-les en youtube.com). Això sí, els canals d'informació «sensible» semblen estar intactes, talment estaven abans que se sabés allò resumit en «es lunes y estoy en el despacho». Abandonam tota esperança.

A més, avui s'obre al públic l'Hospital d'Inca amb el seu flamant subdirector de gestió econòmica, senyor Enseñat, sense haver acabat més carrera que la d'ariet del PP en la UIB. I tot ens du allà mateix: Andratx. El pare de l'eficaç estudiant va ser un dels denunciants de les magarrufes del batle Hidalgo. Poc després, nomenaren el fill a dit per a un càrrec usualment ocupat per llicenciats amb experiència. No doblegaren el pare "aquesta és l'opinió general entre els que el coneixen", però demostraren una vegada més que els guionistes de pel·lícules no han d'anar al Chicago dels anys vint per abeurar-se d'idees. Basta recordar com ens definí el president Matas davant la seva companya, ministra de Sanitat "un poco mafiosillos" per escarrufar-se. Però avui és festa en el Raiguer i no ho hauríem de fotre amb minúcies com aquesta.