Els darrers dies del mes de setembre de l'any passat un centenar de personalitats de totes les ideologies signaren un breu manifest impulsat per l'Obra Cultural Balear que deia: «Els sotasignants, persones pertanyents a diferents àmbits de la societat de les Illes Balears, demanam a les forces polítiques:
-Que no facin de la qüestió lingüística cavall de batalla per fer política partidista.
-Que recuperin el consens que presidí la dècada dels anys 80 en matèria de política lingüística i que va permetre, entre d'altres avanços, l'aprovació per unanimitat de la Llei de Normalització Lingüística. La recuperació del consens hauria de permetre avançar inequívocament cap a la plena recuperació de la nostra llengua».
Dilluns passat, en el marc del debat de política general, la presidenta del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar va proposar un Pacte per la Llengua. Munar va defensar que la promoció i l'ús de la llengua catalana s'ha de mantenir fora de l'enfrontament entre partits i institucions, de manera que la política lingüística sigui independent de les forces que governin les institucions en un determinat moment polític. Des de l'OCB en moltes ocasions al llarg d'aquesta legislatura, s'ha reclamat la necessitat d'arribar a un acord que faci avançar l'idioma propi de Balears. Per a l'OCB, s'hauria de recuperar l'esperit de consens entre les forces polítiques que va permetre l'aprovació per unanimitat, el 1986, de la Llei de Normalització Lingüística, i que ha aconseguit progressos substancials en el coneixement i ús de la llengua catalana durant els darrers 20 anys. Des de l'OCB es va expressar el suport a la proposta d'aquest Pacte, però també s'ha reiterat la demanda, adreçada al Govern de les Illes Balears de rectificació de la seva política contrària a la llengua catalana. En aquest sentit, l'entitat denuncia que l'executiu presidit per Jaume Matas ha impulsat durant aquesta legislatura mesures contra l'idioma propi i oficial de Balears, fet que no té precedents des de la mort de Franco. Aquesta política s'ha fet passant per damunt de la legalitat vigent (Estatut d'Autonomia i Llei de Normalització Lingüística) i fent un discurs destinat a crispar la societat i a promoure l'enfrontament entre mallorquins de diferents orígens. Des de l'OCB també s'ha recordat que el futur de la nostra llengua depèn en part de la voluntat del conjunt de forces polítiques i socials d'impulsar-ne el coneixement i l'ús, independentment de l'opció política i ideològica o del model de societat que defensin. El català és patrimoni de tots els ciutadans de Balears i el conjunt de les institucions l'han de respectar i promoure. Ara bé, en la nostra modesta opinió, qualsevol consens, qualsevol pacte que es proposi, ha de ser per avançar. Per millorar. De pacte per la llengua ja n'hi ha un que és, ni més ni menys, que la Llei de Normalització Lingüística aprovada per unanimitat de totes les forces polítiques l'any 1986. És curiós veure com aquells que parlen d'alguns texts legislatius com si es tractàs de les Sagrades Escriptures es passen per on no volem escriure alguns altres texts legislatius. O sigui que, per evitar la majoria dels conflictes hauria bastat ser igual d'escrupolosos amb la Llei de Normalització Lingüística. Per tant, Pacte per la Llengua sí, evidentment. Però que sigui per avançar i si pot ser per tancar d'una vegada el procés de normalització lingüística i passar a la fi a l'estat de normalitat lingüística.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.