L'aposta Zapatero

Zapatero ha entrat en una espiral política molt més difícil. Fracassat l'intent d'aconseguir la pau amb ETA, proposa un gran pacte antiterrorista que inclogui totes les forces democràtiques. És el terreny de confrontació on l'esperava el PP, que fa anys que protesta pel diàleg amb ETA. A més, ZP ha admès que fou «un error» haver-se mostrat «optimista» pocs dies abans de l'atemptat de Barajas. Un president pot cometre errors i també fer marxa enrere en algunes de les seves accions, però el que no pot és perdre la iniciativa política. Si la perd, ell ja no domina la realitat ni els esdeveniments, sinó que aquesta realitat i aquests esdeveniments passen a dominar-lo a ell. Aquest és el risc que corre ara el líder socialista. És cert que el PP continua aïllat i que la resta de forces polítiques estan molt més properes a Moncloa que al principal partit de l'oposició. Però a mitjan termini, Zapatero s'exposa a entrar en un carreró sense sortida, ja que serà molt difícil seure en la mateixa taula de consens PP i nacionalistes bascs i catalans, entre d'altres. És possible que Zapatero, amb el seu posicionament moderat i centrat, aconsegueixi deixar en evidència els populars, que continuen aferrats a un radicalisme impropi d'una dreta homologada a escala europea. Tanmateix, per aconseguir-ho, ell ha de dur el timó i ha de marcar el rumb dels esdeveniments. Si no el té, donarà imatge de desconcert, sobretot si es produeixen noves accions terroristes. I el desconcert sempre es paga a les urnes.