Ferran Aguiló

Lleis fetes a mida

Ferran Aguiló10/01/07 0:00

A mesura que es coneixen més informes sobre la Llei de Capitalitat del senyor Rodríguez, més dubtes crea aquest nyap fet a mida d'un interessos molt concrets i molt poc confessables: fer i desfer, a Palma, el que els passi per l'entrecuix en urbanisme i patrimoni sense haver de passar per cap filtre mínimament democràtic. Fer el que els convé per afavorir els amics i còmplices, i fer-ho aviat, perquè la llei aprovada el desembre de 2006, que entrà en vigor el passat cap d'any, no suportarà la promulgació del nou Estatut prevista per a març que ve. Quina barra s'ha de tenir per a elaborar una llei tot i saber que no tendrà més enllà d'un trimestre de vigència. Quina manera de prendre el pèl als ciutadans que assistim impotents a aquest pervers joc de triler. Convé no oblidar que aquesta llei és autonòmica i entrarà en conflicte amb l'Estatut promulgat per les Corts Generals. Per això, caldrà esperar que el delegat del Govern, senyor Socias, doni les ordres pertinents a l'Advocacia de l'Estat per fer prevaler la llei de rang superior. En les seves mans està aturar-la de manera immediata i cautelar. El que s'hagi aprovat en aquest temps demostrarà per qui feren la llei. Que la ciutadania se n'assabenti és una tasca que correspon a l'oposició, si és que existeix.

l l l
La part bona que et passa quan tens bons advocats -i jutges amb poques ganes d'enfrontar-se al partit que els conforta- és que s'aconsegueixen sentències «especials». La dolenta, que en qualque moment te l'apliquin seguint jurisprudència. Ningú -vull dir ningú sense el carnet dePP a la boca (i mai millor dir amb la quantitat d'estómacs agraïts que tenen)- es pogué empassar la sentència del cas Bitesense sentir un oi immens, una sensació de forat legal; és a dir, d'injustícia. Que obrir correu d'altri no fos delicte perquè era correu oficiaen un compte de correu electrònic oficiautilitzat per un càrrec públic, remou el budellam. No a tothom, com poguérem veure en el seu moment quan els aduladors del president Matas onejaren la sentència per escarni públic dels que encara mantenim restes de l'himen de la creença en la justícia. Com que dia de perdre no és dia de guanyar i amb la justícia tan polititzada gairebé no guanyam mai, afegírem la sentència a l'arxiu de raons per a la frustració i seguírem el nostre camí, més descreguts i més escèptics. Casualitats de la vida, un membre del govern del mateix president que lluí públicament el botí del seu indecent espionatge, ha estat espiat a instàncies d'un jutge que hi veié indicis delictius en el seu comportament. És un bon moment per aplicar la doctrina que amb tanta professionalitat aconseguí emisser oficiadels peperos imputats per la justícia. El telèfon mòbil intervengut és oficiai utilitzat per un càrrec públic. Per tant, tenim dret a saber què diu el senyor Rodríguez des d'ell. Doctrina Biteen estat pur o, en altres paraules, pot prendre's diverses cullerades de la seva pròpia medicina. Post escriptum: que no som colló, que no és vera que guardi cap esperança que aquesta vegada la llei sigui igual per a tots.