Les infidelitats, els coves de banyes i com a conseqüència de tot això, un cúmul de desgràcies provocades per la pèrdua del sentit del privat i el subsegüent aldarull d'aquests darrers dies en el cas anomenat: operació Vora Mar m'ha dut a intentar en aquestes línies posar negre sobre blanc unes poques idees inconnexes per tal d'aclarir-me primer jo, cosa més aviat complicada, i després ajudar-los a vostès a fer-ho. La mitologia grega clàssica, principal font de molts d'escriptors a l'hora de trobar exemples per a tots els vicis i per a algunes virtuts, el professor Francesc Casadesús ens pot il·lustrar millor que jo, ens ensenya que saber triar amb qui et colgues, als grecs tant els era pèl com ploma, et pot dur molts de beneficis; al contrari, errar, pot significar causa de desgràcies i maldecaps pel pobre infortunat que s'ha equivocat a l'hora de prendre esposa. Els mites de Penèlope, esposa de l'Ulisses, i de l'Helena, dona de Menelau i amant de Paris de Troia, són els dos exemples contraposats d'aquesta asseveració.
Sé que aquest article serà acusat de masclista; no en tenc el mes mínim dubte, els heterosexuals som ja una espècie en extinció que hem d'amagar la nostra condició si no volem ser acusats d'entrada de maltractament envers les nostres parelles, o pitjor d'assassins en potència. De res serveix que facis acte de constricció prèvia, simplement pel fet de ser home i heterosexual, ets, no ja sospitós, més aviat culpable.
Feta aquesta consideració prèvia, l'heterosexual arriba a un punt de la seva vida que busca companyia i comença el ritual de la parella i com diria algú..., comencen els problemes. Si hem de tenir en compte totes les circumstàncies atenuants que duu l'efecte matrimoni, caldria posar en evidència l'estat d'embogiment irreflexiu que un i l'altra, més el mascle que la femella, tenen quan les hormones van a més velocitat que la d'un fórmula 1.
No obstant això, si ha estat ben educat, i no es deixa endur per l'irreflexiu del moment, sol passar que un/a sol triar dins el seu redol i no pot aspirar ni a convertir-se en un Mejia, era el meu personatge predilecte de la novel·la de Zorrilla, ni molt manco en un Tenorio. Troilo és fidel a pesar que Crèsida no ho sigui, ens ensenya Shakespeare, però sempre ens queda l'exemple de Zenobia per Juan Ramon, si més no quan el mascle arriba a certa edat l'envaeix una espècie de bogeria insana que el converteix en un ésser ridícul i en la majoria de casos es dedica a perseguir les al·lotes més joves.
Emprant poques paraules, si un tria bé la seva parella, el pot conduir als cims del que un es proposi, ja sigui ser merder dels toros o president del Govern, l'objectiu és personal i irrellevant per la formulació de la teoria, ja que en sentit contrari et poden enfonsar dins el pou més profund i fer-te fracassar en qualsevol intent de ser persona simplement. Una dona discreta, que no vulgui sorgir més del compte, ni interferir dins el treball professional de la seva parella, és un luxe -luxe escàs tant en homes com en dones- ho sento, el que escriu és home i heterosexual, que molts pocs privilegiats es poden permetre, i sempre tenint en compte que la discreció és una característica de la intel·ligència, i no un símptoma de ximpleria. A la nostra petita intrahistòria comunitària més recent podem observar casos d'un i altre estil, però el component de sort entra de ple dins aquest aforisme. Conjugar avui dia, llibertat i parella, o sigui, per nosaltres els vells: matrimoni, és molt complicat ja que la preeminència de la dona dins certs ambients i l'especial hiperprotecció fan que sigui molt complicat pels homes donar la passa i solament ho fan quan són elles les que tiren el llaç i diuen ara. L'escriptor genial d'Strafford ens ensenya en paraules de Julieta que és el vertader amor i el paper secundari del pobre Romeu, això si ningú repara en el gran filòsof de l'obra, el pobre Mercuccio, el pensament i el sentit de l'humor sempre moren a mans de la violència, la barbàrie i els botxins són els mediocres intransigents.
Pot semblar un pensament conservador, però els darrers esdeveniments d'escàndols financers i polítics ens han fet veure que la importància de la família i sobretot la importància de la discreció sense haver de caure a la regla mafiosa de la llei de l'omertà, els membres del cas Malaya i les seves aparicions televisives han fet esclatar l'escàndol més que el treball extraordinari del jutge Torres.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.