Les acaballes de l'any no són per tirar coets, precisament. Darrere cada coet de cap d'any podem comptar conciutadans desinformats. I sé del cert que n'hi haurà molts i de cada any més. Així que no m'estranyen els èxits ni dels malabaristes de la nostra dreta (extrema) per amagar la complicitat necessària amb la corrupció generalitzada ni dels fills de puta d'ETA que s'atreveixin a fer esclatar l'esperança del seu poble i la dels altres que vivim com a pròpia la desgràcia, ni dels interessats delobby del dòlar que atien el foc de l'odi amb una execució immoral que els garanteix uns anys més de conflicte.
l l l
Amb aquesta feixuga motxilla acabam el 2006 i encara hi ha gent que manté serè l'ànim i surt al carrer per a recordar-nos que som fills d'una història i que trair-la és trair-nos. Aquest és el sentit de la manifestació d'ahir i de cada any per aquesta data on es commemora la incorporació de Mallorca a l'àmbit de la catalanitat. «Som una nació: autodeterminació» era el lema escollit pels convocants, de variada militància. Entre ells hi ha independentistes i d'altres que no ho són, que reivindiquen un autogovern que mereixi aquest nom. No ha estat un bon any per als que serven la dignitat del nostre poble. Enguany hem perdut l'oportunitat històrica d'incorporar a la nostra principal llei, l'Estatut, els instruments que ens permetin no allunyar-nos del que som. Vendran a dir que ja no som el que érem, i tenen raó: cap poble no és el que va ser fa uns segles ni, tan sols, fa unes dècades. Les nostres societats són dinàmiques, però cada una d'elles té una manera respectuosa de transformar-se. La nostra, no. I no és culpa dels forans, perquè és ben valldemossina la vicepresidenta Estaràs que entaferrà el «per aquí no passam» referit a l'equiparació legal de les dues llengües oficials del país. Com tampoc no és importat el conseller Fioque acabà amb eDecret de Mínims o la batlesa Cirer que es negà a signar la normativa de política lingüística que s'havia consensuat. Són els mateixos que ens encimenten la terra i enrajolen la llengua. Ells, i els seus suports que ja es reparteixen les despulles del que anomenen la «vieja Mallorca», talment carronyers afamegats i sense manies.
l l l
Sent un oi infinit i tenc un vòmit contengut davant els successos d'ahir. La lluita per la dignitat del país és la mateixa que per la dignitat de les persones. I ahir, a Barajas i a Bagdad, qualcú amb interessos incompatibles amb la llibertat i la preeminència de la llei ens va fotre una altra potada a la cara d'aquesta dignitat. I el més greu és que diuen fer-ho en nom de despietats déus o d'unes llibertats que no volen per als altres. No són bones notícies per acabar l'any i a sobre d'elles arrelar esperances per desitjar Molts d'Anys sense caure en l'optimisme dels ingenus. No és cert que pitjor ja no hi pot anar. Volen en atapeït cercle els voltors i als veure'ls només som capaç de desitjar, com escrigué ahir Manuel Rico, que en el 2007 cadascú pugui arreplegar el que ha sembrat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.