La minoria de la minoria farà majoria

Tot allò que fa referència a l'Estatut o que suposi encetar algun tipus de debat informal sobre la reforma recent de l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, deixa un gust amarg, a la frontera entre el disgust i la impotència. Perceb un cert reduccionisme al nacionalisme cultural i una deixadesa cada cop més alarmant de tot allò que fa referència al nacionalisme social o polític. No he vist ningú reivindicant els drets nacionals, la majoria d'actes de caràcter reivindicatiu tenen un aire «nostrat», entre el romanticisme nostàlgic i la reivindicació de la cultura dels anys setenta, però poca més. Pocs, molts pocs, fan política de veritat, gairebé ningú no es banya en els safereigs de la misèria empresarial o d'un projecte econòmic amb capacitat de substituir l'enxarxat clientelar tradicional i molts pocs parlen de justícia social. Ningú no gosa parlar de futbol o d'esport, mentre les seleccions d'hoquei, d'hambol o de futbol esdevenen referent de socialització nacional a Catalunya o el País Basc. Per ventura ha arribat el moment en què no val la pena continuar parlant de les Balears i hem d'aspirar a fites més agosarades; segurament valdria la pena enviar a «pondre» (per no utilitzar una expressió més col·loquial) l'Estatut, l'autonomia i aspirar a allò que deu ser la gran utopia de la unitat catalana, dels Països Catalans en definitiva. L'Estatut que tindrem és el que vol la majoria avorrida, despolititzada, pessimista, adormida i devaluada. La reivindicació cultural i lingüística és la que vol la majoria de la minoria. Ni els uns ni els altres tanmateix no em satisfan i caldria pensar si allò que fins ara ha volgut la minoria de la minoria no comença a ser més majoritari del que molts pensen. És menester acabar amb aquells conceptes miserables de nacionalisme, rebutjar un nacionalisme de misèria, menyspreat i malmenat, i refundar el país a partir d'una idea més generosa, més ambiciosa, més impossible, però amb més probabilitats d'èxit. Un nacionalisme emmanillat ha deixat d'interessar, ha deixat de ser, potser ja fa fa temps, una idea de progrés i de futur, per esdevenir un concepte conservador i pusilànime. El 2007 segurament encara no és el moment, però prest arribarà el dia en què una nova majoria lluitarà per acabar amb moltes de les idees enquistades i rovellades, malgrat encara continuen cotitzant-se en el mercat.