Massa caganers per a un betlem tan petit!

Ja sabeu què és el caganer, aquesta figura simpàtica que tenen els betlems de les llars catalanes i que representa un home «fent les feines», que era la manera més edulcorada que hi havia al meu poble de dir que estaven cagant. No sé si el costum és antic, o si és novell, però el cert és que darrerament, la figura del caganer simbolitza un personatge real, de carn i ossos. Una mena de bufonada. Com aquell que diu, un càstig. Sí, com una mena de bufonada que fa riure, que té la seva gràcia i que, en el fons, procura no desentonar i no desentona en aquest univers multicolor ple de fantasia i il·lusió en què es converteixen els betlems. Vaja, que no desdiu gaire del quadre perfecte i bucòlic que formen personatges tan il·lustres com la Verge Maria, Sant Josep o en Bonjesuset.

Una mica, la sensació que tenc és que el PP de les Illes Balears, amb en Jaume Matas al capdavant, allò que que ha volgut fer amb el Cas Andratx ha estat convertir-lo en una mena de caganer de Betlem. N'Hidalgo i el companyó i tota la resta de pseudoimputats, s'han transformat en un petit i fins i tot graciós caganer. Sí, accepten la seva presumpta culpabilitat, accepten que tal vegada no han estat tan impol·luts com el llibre d'estil del pepe reclama, que han mostrat una mica els peus per darrere, però que al cap i a la fi ha estat una qüestió anecdòtica, que no ha arribat a poma podrida de cistell, ni molt menys una buranya que preludia tota la tinya que els acompanya i que tan bé saben dissimular. Són això, caganers d'un Betlem....

El missatge que han llançat ha estat clar. Qui no té un caganeret al seu propi Betlem? Ens han volgut vendre que, encara que sigui una mica barroer i maldestre, el caganer és bell. Simpàtic. Clar, la pregunta és com aquella acusació biblíca de «qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra». Per altra banda, han reduït n'Hidalgo i tota la seva xarxa de complicitas a això, en un focalitzat caganer, que se situa geogràficament a Andratx i que no té cap altra repercussió en el conjunt de tot el Betlem. Com si la figura del caganer estàs a un raconet, graciós ell, però marginet, conscient que no contaminarà cap altra criatura dels que van i vénen per aquest univers harmoniós. Una anècdota i, a més a més, reduïda a la categoria de nota a peu de pàgina, d'element marginal. I per si fos poc, ells, els del Betlem, són de porcelana fina, de pedigrí, mentre que el caganer, el nouvingut, és un intrús. No en tenen la culpa, de l'existència del caganer, els de porcelana... És del mateix conjunt, comparteixen espai, però no són del mateix adreç. De totes maneres, crec que els que contemplam aquest Betlem ens adonam que, contràriament a allò que ens volen fer veure, n'hi ha massa, de caganers. En surt un rere cada cap de cantó. I la postura no és bucòlica i entranyable, sinó més aviat impúdica i llefiscosa. Fa una mica d'oiet. I en tenen massa! Potser, com me passa a mi mateix, amb els anys, tot i que m'agrada fer el Betlem, han comprès que és una bella mentida, que no és aquell univers tan perfecte que m'havia imaginat quan era petit. Que l'he relativitzat. I en aquest que volen compondre, n'hi han posat massa, de caganers... Tants que la cosa fa pudor...